La marca de l'assassí

El cocodril verd que la marca francesa Lacoste ha convertit en emblema de les pitreres més repentinades de la societat benestant és també la mascota tèxtil preferida d'Andres Breivik, l'assassí múltiple de Noruega que va enviar a l'altre barri 96 persones. Fanàtic de les metralladores, es veu que ho és també de la moda. A les fotografies facilitades per la policia se'l sol veure vestint Lacoste i al perfil Facebook on havia difós el seu manifest ultradretà, ell mateix hi havia penjat nombroses imatges lluint idèntic tipus de roba. Res d'estrany, fins que els directius de la marca han fet saber a la policia que els incomoda aquesta propaganda indesitjada i que es temen una davallada de les vendes per culpa seva. Per això han demanat que procurin vestir el pres d'una altra manera cada vegada que l'exhibeixin en públic. Mala peça al teler (mai millor dit) per a la policia: si fa cas dels directius llepafils haurà de decidir què li fa posar a Breivik, que no molesti ningú. La gent rebutja comprar roba de la insígnia rèptil perquè la troba cara o perquè representa un estil de vida que no s'adiu amb els seus gustos socials. O al revés, decideix comprar-la precisament per aquestes mateixes raons. El que no hi ha és gent que giri l'esquena a Lacoste perquè es pensi que vestint les seves peces tindrà més números per embogir i dedicar-se a disparar als altres. És possible, però que l'estratègia sigui una altra. Potser els publicistes han valorat que calia aprofitar el moment, que potser la gent no s'havia fixat prou en la marca de l'assassí i que calia esbombar-ho per escombrar cap a casa. En aquest cas, tindrien la cara més gruixuda que la pell del seu emblemàtic cocodril.