Un temple per a tothom

Sovint hi ha batusses en molts municipis perquè els immigrats musulmans o els fidels de confessions no catòliques tenen dificultats per disposar de llocs de culte. Una llei catalana, ara retocada, complica encara més el problema. Tan fàcil que ho van tenir els nostres avantpassats per edificar una església a cada poble, i ara no hi ha manera d'atendre les demandes religioses dels nouvinguts o dels practicants de creences minoritàries.

El controvertit pare Manel, famós per la seva acció social als barris barcelonins del Verdum i de la Trinitat, proposa una possible solució del conflicte. En el llibre biogràfic escrit per Francesc Buxeda, parla del paper que podrien jugar les parròquies catòliques i els seus temples: “Jo deixaria els espais a grups llatins i als georgians...Tampoc no m'importaria que els àrabs hi fessin les seves pregàries. Ens queixem de la immigració, però no oferim gaires realitats integradores.”

La idea d'una església catòlica cedint els seus recintes sovint infrautilitzats per acollir les altres religions no és cap excentricitat d'un capellà singular, sinó que s'arrela profundament en la tradició. El pare Manel ho recorda: “Crec que és una actitud que ja està escrita a l'Antic Testament.” I tant! Justament el segon diumenge del passat mes d'agost es va llegir a totes les misses de la litúrgia catòlica aquest text del profeta Isaies: “Diu el senyor: els estrangers, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes a la meva casa d'oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració.”

A Barcelona, amb motiu dels Jocs Olímpics, es va crear el Centre Abraham per acollir pregàries d'atletes de totes les religions. Però, acabats els Jocs, l'edifici nou de trinca es va convertir en el temple catòlic del barri.
La “paraula de Déu”, doncs, sembla prou explícita, però a l'hora de la veritat costa de practicar.