Els viatges del president

El president Fabra continua donant mostres que intenta allunyar-se de la demència política de l'expresident Camps. Bon senyal. Avui serà a Palma per a parlar amb el president Bauzà i demà a Barcelona per a fer-ho amb el president Mas. En l'agenda, el corredor mediterrani.

Les visites i la normalitat d'aquestes són dignes d'elogi. El problema és que segurament els valencians ja juguem contra el rellotge i la llàstima, per tant, és el temps que hem perdut fins avui, fent el babau.

Els espanyols han acabat acceptant sota la pressió europea que el corredor mediterrani és indispensable i que Barcelona, per tant, ha de fer part del nus principal de comunicació europea. Madrid s'ha hagut d'empassar per la força del mercat aquella seua voluntat megalomaníaca de lligar Algesires amb Madrid i de fer un pas sota els Pirineus per Aragó, que deixava el Principat en la marginalitat. Han perdut. Però si el pas per Catalunya ja sembla indiscutible els pas pel País Valencià, no. Espantats per la perspectiva de veure Madrid literalment en la perifèria el govern espanyol intenta que el corredor mediterrani vaja de Tarragona a Madrid i d'allí a Algesires. I que qui quedem marginals siguem els valencians. Per això ara el president Fabra, que és un home sensat, es veu obligat a córrer i multiplicar esforços.

Però ara cal dir que això no passa perquè sí. Com a societat els valencians ens hem abocat durant dècades a la pràctica d'un anticatalanisme estúpid i és això el que ens dóna com a resultat la misèria. Si algú es pensava que Espanya ens recompensaria per tant d'ofrenar noves glòries ací tenim el resultat.

Ja va passar fa anys, en un episodi futbolístic, quan a París es van trobar València i Madrid per a jugar la final de la Champions. Recorde l'estupefacció de familiars blaveros que no es podien creure la xuleria amb la qual el Madrid i els madridistes els tractaven: com a purs i simples subordinats. La història, però, es repeteix i ara és més greu. A veure si n'aprenem...