Concurs per Líbia

Sin­gu­lar­ment patètics van ser David Came­ron i Nico­las Sarkozy en la visita “històrica” que van fer a Trípoli per donar suport al govern rebel. Els dos man­da­ta­ris es van afa­nyar a anar a Líbia en espera de la tanda del botí després de la inter­venció mili­tar per der­ro­car Gad­dafi. Ara afir­men que aju­da­ran a dete­nir el seu excol·lega i que faran els pos­si­bles per des­blo­que­jar els milers d'euros a través, això sí, del Con­sell de Segu­re­tat de les Naci­ons Uni­des, un orga­nisme amb menys cre­di­bi­li­tat que Henry Kis­sin­ger. La hipo­cre­sia euro­pea era pre­sent en la repre­sen­tació del pri­mer minis­tre britànic i el pre­si­dent francès. Tot ple­gat sem­blava una comèdia de Molière, una farsa de la devoció i la vir­tut, que té un com­po­nent dege­ne­rat sem­blant a una de les odes d'Horaci: “Detes­tem la vir­tut men­tre és vivent i la cer­quem quan ha estat sos­treta als nos­tres ulls. De què ser­vei­xen les lamen­ta­ci­ons si no es talla d'arrel el mal amb un càstig?” Les cru­el­tats, els can­vis de camisa i les incom­pren­si­bles raons de les tri­bus líbies dona­rien per fer un estudi d'antro­po­lo­gia sobre la inter­venció mili­tar, però la car­nassa esde­vindrà una trans­for­mació de la sim­bo­lo­gia i, sobre­tot, dels explo­ta­dors dels recur­sos petrolífers, aqüífers i del gas. Davant de l'atra­ca­ment, ens hauríem de pre­gun­tar en mans de quina classe d'indi­vi­dus ens tro­bem. Pen­ja­ran Gad­dafi públi­ca­ment com ho van fer amb Sad­dam Hus­sein? Por­ta­ran una d'aques­tes estra­nyes democràcies als països àrabs?

El que han estat diver­ti­des són les decla­ra­ci­ons de Sarkozy per dis­si­par “sus­picàcies”. Deia que el seu país no vol cap favor il·lícit i que els con­trac­tes s'esta­bli­ran a con­curs públic. Qui triarà els jurats?