Estat vetat

Gairebé totes les nacions sense estat ho són perquè hi ha un altre estat que els ho impedeix. El cas de Palestina és lleugerament diferent. Als palestins se'ls nega el reconeixement com a estat per una determinada concepció de l'equilibri de poder internacional. Avui mateix en tindrem una prova quan l'Autoritat Nacional Palestina presenti una moció davant del Consell de Seguretat de l'ONU per ser reconeguda com el membre número 194 de l'organització i es trobi amb el veto dels Estats Units, un dels cinc països que tenen aquesta facultat (els altres són el Regne Unit, França, Rússia i la Xina).

El veto no és un instrument desconegut a l'ONU. Els Estats Units l'han exercit en 83 ocasions (i Rússia ho ha fet 123 vegades, la majoria quan encara era l'URSS). De fet, a la diplomàcia internacional hi ha quelcom que es coneix com la doctrina Negroponte i que, des de l'any 2002, consisteix que els EUA exerceixen el veto en totes les qüestions que afecten l'estat d'Israel i al seu conflicte amb Palestina.

El veto nord-americà a Palestina tindrà múltiples efectes, cap d'ells bo per a l'estabilitat i la pau al Pròxim Orient. D'entrada, no és impossible que provoqui una reacció violenta entre els palestins i faci encara més difícils les negociacions de pau que Washington diu preferir a un reconeixement de facto de Palestina a l'ONU. També augmentarà l'aïllament internacional d'Israel, ja considerable des de la seva ruptura amb Turquia i el seu distanciament de l'Egipte post-Mubàrak.

Finalment, el veto a Palestina no farà res per millorar la imatge dels EUA al món àrab, on serà interpretat com una prova del tracte de favor de Washington als interessos d'Israel. El fet que Palestina segueixi sent una nació sense estat per decret de l'ONU és una nova oportunitat perduda per a la pau.