ca montes
Els estats no són el que eren
Seu que no reconeixen
la Xina popular
Una definició barata i ràpida del que considerem un estat és aquella que diu que un estat és el que els altres estats reconeixen com a tal. Transparent. I clàssic. Però ja no realista. Com en tants altres camps de la vida ara les coses són molt més complicades. Aquesta setmana, per exemple, l'estat de Palestina reclama ser reconegut per l'ONU i ho fa quan ja hi ha 126 estats membres d'aquest organisme que el reconeixen, més la República Àrab Sahariana Democràtica. Però això no és prou. A la RASD, per cert, la reconeixen 84 estats membres de l'ONU i l'Organització per a la Unitat Africana.
Hom pot dir que per a ser indiscutible caldria que un estat fos reconegut per tots els membres de l'ONU, que avui dia són 193. Però la
cosa no és tan senzilla. Per exemple, Armènia és reconeguda sense discussió però per 192, perquè el Pakistan diu que no la vol reconèixer de cap manera. A Xipre no la reconeix Turquia, com era d'esperar. I a Israel hi ha 21 membres de l'ONU que no el reconeixen, tampoc. Corea del Nord i Corea del Sud no es reconeixen
entre ells, cosa fins i tot raonable. I encara hi ha 22 estats més la Santa Seu que no reconeixen la Xina popular i continuen dient que la Xina de debò és Taiwan. Ep! i això de la Santa Seu és
de tesi: que no és l'Estat del Vaticà sinó un poder espiritual però, en canvi, manté relacions diplomàtiques amb 179 estats i amb l'Orde de Malta, una altra entitat realment insòlita. Ah! i
hi ha 36 estats que reconeixen les illes Cook i sis que reconeixen Niue –la resta consideren que són Nova Zelanda.
L'embolic, doncs, és considerable i el podem fer encara més gros si mirem la llista dels estats que s'han autoproclamat com a tals però que no són reconeguts per una gran majoria dels altres estats. És el cas, per exemple, d'Abkhàzia que ha estat reconeguda per Rússia, Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Vanuatu (uf!). O el conegut cas de Kosova, que és reconegut ara mateix per 82 estats membres de l'ONU i per un (Taiwan) que no ho és. La cosa, doncs, no és tan senzilla com aparenta.
