Primer el país

Alguna cosa es mou a la política catalana. Oriol Pujol no anirà a Madrid de número dos i se centrarà en el partit i el grup parlamentari de CiU. Ell més que ningú sap els equilibris que s'han de fer al Parlament per aprovar les votacions sense una majoria estable més enllà del festeig amb el PP. L'Oriol Pujol pragmàtic, però també l'incòmode amb els pactes enverinats del PP, ha mogut peça per apropar posicions a la nova ERC i a un PSC necessitat de centralitat política. La proximitat electoral del 20-N és dolenta per interpretar alguns gestos com a definitius, i més si fem cas del portaveu del govern, Francesc Homs, que ha vingut a dir que a la política només hi ha interessos. Sembla com si Homs no posés tot de la seva part per ajudar el cuiner d'acords Oriol Pujol, però sigui com sigui la majoria absoluta de Mariano Rajoy és a tocar i la realitat serà molt tossuda. Tard o d'hora, guanyarà l'opció Oriol Pujol i caldrà obrir el ventall de pactes a socialistes i independentistes, trencant la preferència que ara monopolitza el grup de Sánchez-Camacho.

Veus sobiranistes de CDC (a Unió l'únic que aixeca la veu és l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal) han donat missatges d'alerta per l'entesa amb el PP, i això coincideix amb el canvi estratègic que ERC culminarà en el seu congrés. El nou president, Oriol Junqueras, no para de dir que cal prioritzar allò que convé al país i deixar de banda el que interessaria al partit. Sembla una ironia, perquè si algú ha pagat car el servei al país fent president José Montilla, i tot el que això representa, aquesta ha estat ERC. La qüestió, però, és que Junqueras i la nova direcció republicana sintonitzen amb la línia Pujol Ferrusola i així s'obriria la porta a un nou marc de relacions. És allò dels famosos ponts entre nacionalistes i independentistes, dinamitats i ara en fase de reconstrucció. De moment, la defensa de la llengua i la prohibició dels toros són granets de sorra que ajuden a aixecar alguns ponts.