Retrets i poques solucions
A Catalunya estem involucrats de ple a les eleccions del 20-N. Unes eleccions previsibles on la majoria d'experts creuen que el Partit Popular arrasarà i guanyarà per majoria.
Serà una campanya en què cap líder no donarà respostes clares als problemes existents. Les respostes es veuran ràpidament després de les eleccions. Sobretot les que afecten les reformes laborals on, segons sembla, el PP té formules màgiques amagades sota al calaix que passen per la senzilla fórmula de l'acomiadament lliure, etcètera... perquè estan convençuts que en un món laboral més flexible hi haurà més creixement econòmic i, en conseqüència, més llocs de treball.
Ara per ara, Mariano Rajoy opta per explicar amb molta prudència i amb comptagotes el que farà quant sigui a la Moncloa. Rubalcaba, fa la sensació que tapa forats per frenar la derrota. Un d'ells, haver acceptat incloure abans del congrés dels socialistes catalans José Zaragoza a les llistes de Barcelona perquè posi pau entre ell i Carmen Chacón i, un altre, haver reconegut tímidament que el PSOE no va estar correcte amb la retallada de l'Estatut.
Serà una campanya rabiosa. Plena de retrets i de poques solucions. Uns dies en què la política només és podrà mirar de reüll. Des de Madrid se serà recorrent amb el tema lingüístic català. Una qüestió que aquí està superada i que extrapolada fa més mal que bé.
Tot allò que es diu en campanya no ho tenen en compte els mercats financers, a diferència de quan parla Trichet, Lagarde, Van Rompuy, Oli Rehn, Obama, Zapatero, Merkel, Sarkozy o qualsevol eminència que quan fan declaracions es desplomen les borses.
En campanya tot s'hi val. Com li va dir en una ocasió Alfonso Guerra a la membre del Partit Popular Celia Villalobos, després d'haver-li dit que estava més maca callada que no pas quan parlava.
A partir d'ara i havent-se dissolt les Corts aquesta setmana, tot allò que es digui en política té menys repercussió. Tot i estar en campanya electoral.
Existeix la memòria i les hemeroteques i caldrà veure per on van els missatges de la campanya del 20-N que, tot i que no faran trontollar res, han d'encetar el camí d'uns nous temps de transició.
En el cas de Catalunya la campanya del 20-N coincideix amb futures aliances polítiques per pactar els pressupostos de l'any 2012. Veurem fins on es vol vincular el govern català amb el Partit Popular i en conseqüència amb el govern espanyol.
