Triar

Penseu que tot va malament? Que res no pot anar pitjor? Sí, però no tant. De fet jo veig que hi ha coses que estan fent un tomb. No, l'economia encara no però, tot i els mals temps, a casa la gent no ens rendim ni tirem la tovallola. Un exemple: ja tenim una altra federació esportiva catalana reconeguda internacionalment: els dards. Ja sé que a alguns els poden semblar poca cosa, els dards, però al darrere d'aquest reconeixement hi ha molt d'esforç i la perseverança de molta gent. Un altre: la venda d'entrades per al Temporada Alta d'enguany bat els seus propis rècords: trenta mil! I no hi ha dubte que si aquest festival és excel·lent és per una barreja d'intel·ligència, d'il·lusió i de molta feina. I l'últim: han obert un nou supermercat Bonpreu a Girona, i després de veure cada dia locals que tanquen –tants diners i il·lusions perdudes!– tranquil·litza veure que una empresa del país té tanta empenta. No conec la política comercial d'aquests supermercats però intueixo el perquè del seu èxit: anar al Bonpreu és agradable. D'una banda perquè el personal és sempre cordial i d'una gran amabilitat, de manera que tracten els clients més com una petita botiga de barri que com una gran superfície. Però sobretot, pel tracte preferent que donen a la nostra llengua! Ah, quina satisfacció veure el suavitzant i els macarrons i les galetes etiquetats en català! M'explicava un responsable de la cadena que de la mateixa manera que aquesta política a favor del català –que no hauria de ser tan estranya!– a mi m'emociona, a d'altra gent els allunya, i penso que precisament l'encert de la directiva és haver triat, haver pres part i no voler, com fem tantes vegades els catalans, acontentar tothom, que ningú no s'enfadi, no mullar-nos i acabar essent d'una tebior amorfa. Així ens va. Per ara.