El valor i la prudència

En la famosa pel·lícula El club dels poetes morts hi ha un moment que, per a mi, és estel·lar i és quan el professor diu a l'alumne: “hi ha un moment pel valor i un altre per la prudència, les persones intel·ligents els distingeixen.” Identifiquem la primavera com l'època del naixement, de l'esclat de vida, de l'exuberància i de la rauxa i, en canvi, la tardor ens recorda la plenitud, el seny, la moderació... Aquestes evocacions tretes del comportament del rellotge de la naturalesa, en la condició humana, no sempre es compleixen, i sovint sentim qui preveu una “tardor calenta”, per exemple, com a sinònim de conflictiva.

Jo també intueixo que aquesta tardor no serà gens plàcida i, a més, tot fa pensar que un cop hagin passat les eleccions espanyoles, la confluència de moltes circumstancies i d'egoismes formaran una mena de “tempesta perfecta” i entrem en un període d'alta conflictivitat. No veig gaire abundant aquesta intel·ligència a què el professor feia referència i que és capaç de fer-nos discernir el valor i la prudència. La situació més aviat ens hauria d'encaminar a la prudència.

D'entrada, les filtracions que s'han produït per indicar-nos cap on van les llistes, tancades, dels partits polítics principals, ens fan pensar que pràcticament tornaran a ser els mateixos, alguns dels quals fa moltes legislatures que hi són i ja sabem de quin peu coixegen.

De fet, si s'hi fixen, amb la mateixa cara diuen que reclamen llistes obertes i veten el seu segon. Són així de coherents! I ara més que mai, necessitem gent que transmeti confiança, il·lusió i lideratge i que tinguin un expedient professional que ens transmeti una gran autoritat. S'apropen temps molt i molt difícils i de grans desafiaments.

A més de la crisi econòmica, que és un dels grans afers a resoldre entre tots, Catalunya entra en una situació més o menys de “caixa o faixa” amb l'Estat espanyol, i en aquests moments, els caps de llistes que ens proposen, llevat d'algun de nou, són gent d'una trajectòria ja vista i no inspiren gaire confiança amb vista a gestionar i defensar amb un mínim de possibilitats d'èxit un temps com el que ens ve.

És un temps en què caldrà compaginar més que mai amb la dosi oportuna i en el temps adequat el valor i la prudència. No es tracta de ser el que crides més, o el que dius la bogeria més grossa; a partir d'ara necessitem gent preparada, amb formes moderades, però exigència i fermesa en els objectius. Representar els catalans i a Catalunya en el Congrés de Madrid, hauria de comportar una autoexigència de rigor en el comportament. Ja sé que a segons qui això li costa, perquè confon el valor amb la prudència.

Ara com ara, per la greu situació que tenim, de gran descontrol de l'economia nacional i internacional, hauríem de castigar per impúdics els que volen cridar més que ningú i prometen solucions fàcils a problemes tan greus, i també a els que s'arronsen fàcilment i accepten qualsevol martingala pensant que ja l'explicaran com a gran victòria.

Hi haurà un moment que caldrà triar: o Catalunya o l'Estat espanyol i, en aquest moment, el valor serà imprescindible, que la prudència no ens faci traïdors.

Un cop complertes fatalment les previsions, aquesta setmana Catalunya ha perdut la gran part del sistema de caixes que havíem creat amb molts anys –i era un fet rellevant i diferencial nostre– amb la nacionalització recent d'Unim i de Catalunya Caixa. Es tracta d'una altra gran desfeta que cal afegir a tota aquesta crisi. I malgrat tot aquest desert, només tenim una sortida: cal ser un país unit, treballar molt i ser prou intel·ligent per saber triar els líders que coneixen el valor del valor i de la prudència ben gestionats en cada moment.