El català, de nou

Ahir tot eren felicitacions per l'acord entre les grans companyies del cinema i la Generalitat pel doblatge al català de les pel·lícules. El conseller Mascarell sembla que ha aconseguit doblegar les reticències de les majors, però s'haurà de veure si el que els ha convençut ha estat l'aportació monetària que farà el govern. Potser és que finalment han entès la qüestió, Vist, però, el que hem vist des de fa anys, en tenim seriosos dubtes. En tot cas, benvingut com sempre un acord –de mínims– que permetrà augmentar sensiblement el nombre de films en català a les sales catalanes. És evident, però, que pel que fa a l'ús social del català, no som al cap del carrer. Ni en cinema, ni en televisió i, ni de bon tros, en la justícia o en l'etiquetatge. És cert que avancem. Donant tombs i sovint fent marxa enrere. Però no n'hi ha prou. La llengua i el país es mereixen molt més. La incògnita és saber quan agafarem la drecera per aconseguir-ho.