La festa de Girona

El pas implacable del calendari ens apropa de nou a les Fires de Girona. Tardor, dies més curts, castanyes, fulles al terra, el xivarri de les atraccions i la multitud aplegada a les barraques són els ítems que defineixen unes festes que, amb petites variacions, es mantenen inamovibles des de fa més de vint-i-cinc anys. És curiós això de Girona. La ciutat celebra la seva festa major quan tothom ja ha festejat la seva. Ho fa, a més, fora del tradicional temps festiu de l'estiu. I no n'hi diu festa, sinó que ho anomena Fires. Com si aquella ciutat grisa i negra d'abans, de capellans i monges, funcionaris i militars, hagués tingut recança de fer festa major. Una festa que trenqués la rutina habitual i portés una mica de llum a la ciutat. Fa molts anys de tot allò i Girona té ara unes Fires que són una gran festa major, on s'aplega, a més, una munió de gent de fora que va fer festa a l'estiu i que, ara que les fulles dels arbres cauen a milers, torna a tenir ganes de gresca.