A l'atur!

La situació dels ajuntaments és prou desesperada. Bé, de fet, com la de moltes famílies. En l'època de vaques grasses, els consistoris van muntar mil i un xiringuitos amb l'excusa d'un millor funcionament. Instituts i societats anònimes que, bàsicament, servien per col·locar els amics del partit que perdien les eleccions al poble del costat. D'aquí sorgeixen aquells instituts municipals de, per exemple, ocupació que gestionaven aparcaments deficitaris, o d'educació que, per una estranya raó, tenien sota el seu comandament el tanatori municipal. Ara això s'ha acabat i tothom parla d'aprimar l'administració, cosa lògica i normal. Ara, vigilem perquè ja es veu a venir que enviarem a l'atur els que treballen i ens quedarem els amics.