Una de freda i una de calenta

Han coincidit en el temps dues notícies ferroviàries de signe ben diferent. Per una banda, el port de Tarragona podria tenir accés ferroviari d'amplada europea. Es tractaria d'una solució provisional, mitjançant un tercer rail, a l'actual via convencional (convencional espanyola, és una raresa al món!). Un cost aproximat de 180 milions d'euros i, per ara, el vistiplau de Fomento i a negociar amb Adif, i buscar-se la vida per al finançament. Com sempre.

Per altra banda, Espanya i França acaben de pronunciar-se a favor del corredor central i, se suposa, en detriment del corredor mediterrani. Els líders històrics del jacobinisme, en plena forma. Fa un temps, quan va començar la crisi, el mateix ministre del ram va denunciar que no es feia “un análisis de las previsiones de demanda y de explotación de instalaciones viarias, ferroviarias, aeroportuarias y de los puertos; establecer ratios del coste de construcción; buscar el coste mínimo en túneles y viaductos y hacer estudios técnico-económicos que incluyan el mantenimiento”. L'han fet ara per descartar el corredor mediterrani? M'agradaria veure aquests números, si existeixen. La conclusió, tampoc cap novetat, és que, si volem amplada europea al port de Tarragona, l'haurem de pagar nosaltres. I, ara que hi penso, el central també l'acabarem pagant nosaltres...