El país que van fent

És un amic d'aquells que només veus dues o tres vegades l'any, però és dels que hi pots comptar sempre, dels que saps que hi són. Amb en Jaume Pahissa ens trobem a la Vall d'Aro, a Figueres, a Girona... però molt de tant en tant. Això sí: amb tot rigor i puntualitat em va enviant els vídeos que realitza arreu del país, cosa que li agraeixo molt, perquè em permet estar al cas, de casa estant, de festivals, fires, concerts, aniversaris i, fins i tot, esports. Sí: esports. Em refereixo concretament al penúltim que m'ha fet arribar, que és sobre la USAP de Perpinyà, aquest equip de rugbi que juga al ritme de L'estaca de Lluís Llach i d'Els hi fotrem, del malaguanyat Jordi Barre (Argelers, 1920-Rosselló, 2011), un himne genial, autèntica galletada d'optimisme catalanista amb l'excusa del rugbi. El mateix Pahissa declara en el vídeo que “la catalanitat no té fronteres i, per això, a Fem País TV hi ha un interès especial per les comarques de la Catalunya del Nord”.

De tota la tasca recopilatòria, de gran interès i qualitat, en diu Fem País TV. No sé si el temps del verb és en imperatiu o en present d'indicatiu. Suposo que és el segon supòsit, perquè de fet ho va fent, i la primera persona del plural verbal significa que són més d'un a la feina. Són ell i la seva cosina Maria Lluïsa, encarregada de l'edició i els continguts editorials. I és que a més dels vídeos sempre d'actualitat i referits a les nostres comarques, Fem País TV està al corrent sobre gastronomia, llibres, teatre, història i art, lleure, allotjaments, etc. És ben cert que una manera de fer país és valorar allò que tenim a prop i descobrir o ajudar a descobrir la riquesa i varietat de propostes que durant tot l'any trobem al territori. Perquè, si als nostres visitants forans ens limitem a procurar-los llit i menjar, qui els dirà, per exemple, que existeixen fires d'indians, o processons populars pel Carme, mercats medievals, fires del formatge i museus de cadiretes, festivals de màgia, commemoracions històriques,
revivals, etc.? De tot això i més en van fent testimoni gràfic la Maria Lluïsa i en Jaume des de fa dos anys, perquè la cosa va néixer al Baix Empordà el 2009. Gràcies, amics, i que, malgrat les dificultats in crescendo que sé que teniu, per molts anys pugueu anar fent aquest servei al país. Un país que no sé si ens mereixem –sovint en dubto–, però el tenim.