Tintín al banc dels acusats

A Bèlgica ha començat un judici per presumpte racisme en l'àlbum Tintín al Congo. La querella l'ha presentada un ciutadà congolès que demana la retirada d'aquest còmic de les botigues i llibreries de tot el món. La biblioteca de Brooklyn, per exemple, ja l'ha desplaçat a les prestatgeries de referència de racisme, amb obres com ara el Mein Kampf d'Adolf Hitler. Quina trepa de brontosaures!, diria el Capità Haddock. És cert que, amb ulls actuals, el tracte de Tintín als congolesos és ofensiu, però és un llibre del 1931, en plena era colonial. Ja sabem –o ho hauríem de saber– que, quan llegim aquesta història, que és de fa vuitanta anys enrere, llavors Europa mirava l'Àfrica d'aquella manera. Sí, ja sé que hi haurà persones que pensaran que no ha deixat de mirar-se-la d'aquesta manera i encara d'altres que pensaran que justament Europa no se l'ha mirada mai, l'Àfrica, precisament per evitar veure segons què. Per aquest regla de tres els italians –aquests maleïts romans!, que deia l'Obèlix– també s'han de queixar pel tracte vexatori dels irreductibles gals? I els barrufets, se'ls ha de titllar de masclistes perquè només hi ha una barrufeta?! Així també prohibim el rap o el reggaeton que fan apologia de la violència i llancen missatges que poden ser ofensius. Si seguim aquest camí haurem de prohibir més de la meitat de la literatura universal i hauríem de revisar totes les mostres artístiques que no s'adeqüen a la nova moral? No les podem deixar tal com estan justament perquè serveixen per això? Demostren que hi havia una manera de pensar i d'actuar que per sort amb els anys ha canviat. No tot ho hem fet malament, els humans. Per què no es destinen els esforços a vetllar que no tornin a passar errors passats? Saben què em sembla tot plegat? Una bonica metàfora de la comèdia constant en la qual vivim o ens fan viure. I si no, fixin-s'hi, es jutja el racisme d'un personatge de ficció i se'l fa seure simbòlicament –perquè és obvi que ni Tintín ni Hergé, el seu creador, poden testificar a favor seu– al banc dels acusats davant del tribunal. No sé vostès, però trobo que ara la justícia és allà on es mereix ser: en una pàgina de còmic.