Ballant amb l'escombra

Un amic anglès que fa pocs dies va tornar de Liverpool, m'explicava que el grau d'euroescepticisme ha augmentat tant entre els ciutadans de la Gran Bretanya. No és que els britànics hagin estat mai gaire proclius al continent veí, però es veu que la inacció europea davant de la crisi econòmica ha encès totes les alarmes. I per un cop, tenen raó. Si la política és l'art de prendre decisions, els nostres dirigents europeus no es guanyen el sou. En els temps actuals, arrossegar els peus i dilatar fins a l'agonia qualsevol decisió només condueix al suïcidi. L'aprovació per part del Bundestag de la creació del Fons Europeu d' Estabilitat Financera, l'FMI europeu, òbviament és una bona notícia. El drama és que es tracta d'una mesura consensuada fa més de dos mesos i que encara queden sis països per ratificar-la. Per tant, quan entri en vigor, amb tota probabilitat la realitat econòmica ja l'haurà desbordat i caldrà començar a pensar en una acció més contundent. Un cercle viciós que es repeteix una i altra vegada per a alegria de les butxaques dels especuladors.

El fet és que Europa és víctima de les seves pròpies pors. Els estats han construït un model a la seva mida, conservant les competències principals i no fent cap concessió política ni fiscal al govern continental. La conseqüència és un model anquilosat, inflexible i escleròtic, farcit de funcionaris més pendents de l'últim reglament que no pas del batec del carrer. Un sistema incapaç d'adaptar-se als enormes desafiaments que planteja una crisi econòmica com l'actual, que exigeix respostes ràpides i agosarades en temps real. Així, per exemple, una possible sortida de Grècia del sistema monetari no està ni prevista, ni se sap com s'hauria de fer, ni quines conseqüències tindria. Òbviament, tampoc ningú havia pensat mai a crear mecanismes prou àgils per actuar en el magma dels vint-i-set reietons que, amb dret de vet, governen la Unió Europea com si fos una escala de veïns. I el més greu de tot és que enmig del ball no podem ni canviar el pas ni de parella. Estem condemnats a l'escombra fins que l'orquestra del Titanic toqui l'últim vals.