La col·leccionista
Els veïns segons Franzen
Tenir bons veïns és una benedicció, tant com tenir-ne de dolents és
una condemna. Pensava això (perquè, com tothom, en tinc de boníssims i d'horribles) quan llegia la novel·la Llibertat, de Jonathan Franzen, qualificada per la crítica nord-americana d'obra mestra, clàssic modern, pràcticament perfecta. El primer capítol de la novel·la du per títol, precisament, Veïns. L'autor hi descriu els membres de la comunitat de Ramsey Hill, a la ciutat de Saint Paul. I ho fa amb tant d'encert, amb una mirada tan sàvia i cínica, amb un humor tan àcid i modern, que no m'espero al segon capítol per rendir-me als peus d'aquest novel·lista. Fa un temps vaig llegir unes declaracions seves on afirmava categòricament: “No crec que la literatura seriosa hagi de renunciar a ser una forma d'entreteniment” (lloat siga Déu!). Al primer capítol de Llibertat, Franzen descriu amb precisió i ironia alguns models socials que tots reconeixem: “La Patty Berglund era una alegre portadora de pol·len sociocultural, una abella afable. Era una de les poques mares de Ramsey Hill que no treballaven i tothom sabia que no li agradava gens parlar d'ella mateixa ni dir mal de ningú.” Aquest personatge, ens explica l'autor, sol fer-se quedar malament i evidenciar els seus errors: “Hi havia persones que no suportaven aquella manera d'automenysprear-se, perquè hi percebien un cert grau de condescendència; com si la Patty, en exagerar els seus defectes menors, intentés d'una manera massa oberta evitar ferir els sentiments de les mestresses de casa menys reeixides.”
Però aquest personatge, continua argumentant Franzen, és una mare de família excel·lent i sempre està disposada a ajudar. I afegeix: “Era curiós que la Patty, per a qui la família era tan important, no tingués, aparentment, cap relació amb les seves arrels. Passava mesos i mesos sense sortir de Saint Paul i no semblava pas que ningú de l'est, ni tan sols els seus pares, haguessin anat a veure-la.” I remata: “Els Berglund eren d'aquelles persones liberals que tenien un gran sentit de la culpabilitat i la necessitat de perdonar tothom per tal que els altres els poguessin perdonar la bona sort que havien tingut.” Demolidor. I així, un personatge rere l'altre. I, com que hi ha virtuts i defectes que són universals, els identifiquem tots. Cal esmolar l'autocrítica per atribuir-se el paper que fem cadascun de nosaltres.