Cursos d'alemany

Un grup de gent s'arraïmava en una de les voreres de l'Eixample de Barcelona i dificultava el pas dels vianants. Semblava el tap humà que sol fer-se a les portes d'un centre d'ensenyament quan s'acaben les classes, però la gent no sortia, sinó que feia cua per entrar. Tenien majoritàriament entre 20 i 30 anys i anaven tots amb un full a la mà que tenia tot l'aspecte d'un imprès de matrícula. Era una escola d'idiomes.

Pocs dies abans vaig saber que els cursos intensius d'alemany han experimentat un creixement espectacular des de fa aproximadament un any i que a l'estiu es va haver de doblar l'oferta. Ara m'explico que d'un temps ençà veig escoles d'idiomes noves a Barcelona, un sector en expansió gràcies a la crisi, és clar. És una excel·lent notícia des de tots els punts de vista. La primera raó és que, amb crisi o sense, estudiar idiomes és sempre un eixamplament mental, cultural i social. Cada llengua, petita o gran, és una meravella, és una finestra oberta a paisatges humans immensos. Els idiomes ens fan humils quan descobrim la gran riquesa expressiva dels altres, oxigenen l'esperit, inviten a moure's per un món cada cop més intercomunicat i més barrejat. La millor inversió que poden fer els pares per als fills és fer-los aprendre idiomes. Com més, millor.

També és una bona notícia perquè tot el país hi surt guanyant. Fa temps, des de molt abans de la crisi, que el jovent surt a fora a estudiar i a treballar. Londres i Berlín són avui destinacions habituals. També els EUA, Holanda, Suècia, França (cal estudiar francès, que ara poca gent el parla) i uns quants països asiàtics. Els joves van a treballar a fora, a aprendre i a sentir-se valorats perquè aquí només troben feines subalternes i sous de vergonya. Aquesta onada d'emigrants qualificats recorda en certa mesura la dels anys seixanta. Els d'abans portaven divises; els d'ara, innovació, energia i aire fresc.