Els executors

En temps de crisi implacable els bancs i caixes utilitzen una mateixa llengua vehicular anomenada execució hipotecària. Ja no parlen cap altre idioma i solen tenir sempre l'última paraula. El resultat, segons les dades que acaba de publicar el Consell General del Poder Judicial, és que durant el segon semestre de l'any la quantitat de desnonaments sol·licitats ha pujat al conjunt de l'Estat espanyol a 16.464 casos, un rècord que representa un augment del 21,1% en relació amb el 2010. I a Catalunya, quatre de cada deu processos
d'execució hipotecària acaben amb les famílies expulsades de l'habitatge. Números freds que destaroten els balanços del sector, darrere els quals s'hi troben milers de drames protagonitzats per gent que en els anys de bonança va entrar a les sucursals per la porta grossa i ara és obligada a sortir-ne per la ratera amb una coça al cul. Però els executors han topat amb un obstacle imprevist, un destorb amb el qual ningú ja no comptava: la justícia. Es tracta de la primera sentència judicial a les comarques gironines, la segona a Catalunya i la tercera a l'Estat, però segur que no serà l'última. És de preveure que en vindran més, és possible, és necessari. El magistrat que l'ha dictada ha resolt que, en cas d'impagament de la hipoteca, el deute queda saldat amb el lliurament de l'habitatge. Un missatge encoratjador per als que noten la corda al ganyot i hagin tingut la temptació d'emular Bonnie and Clyde, la parella que es va fer popular després del crac del 1929 i va ser immortalitzada l'any 1967 en el film d'Athur Penn. “Vosaltres sou lladres, oi?”, pregunta un personatge a Clyde (interpretat per Warren Beaty). “No, senyor”, contesta ell, ofès, “nosaltres buidem bancs”.