Ingovernables

“Mentre ens governi la misèria, serem ingovernables #catalaaltac!”, piulava dies enrere la meva amiga Omaima al seu compte de Twitter, manllevant un dels lemes del moviment dels indignats. Em va deixar rumiant molts dies. És difícil dir més coses amb tan poques paraules, sobretot si ho apliquem al cas català.

Un escenari de retallades sumat a una més que probable negativa al pacte fiscal que proposarà Catalunya a Espanya, pot abocar el país a una situació en què el govern no pugui fer gaire cosa més que gestionar la misèria. Competències buides, recursos tributaris escassos i en regressió, autogovern escapçat, sanitat en fallida, llengua i ensenyament judicialment arraconats... La misèria.

És un panorama dantesc, però la majoria absoluta del PP que pronostiquen les enquestes i la total sintonia entre la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a les qüestions d'identitat, llengua i país fan presagiar el pitjor escenari per a Catalunya des de la mort de Franco.

En aquest context, qui exerceix el lideratge polític del país per mandat popular, el president Artur Mas, es trobarà aviat davant d'un dilema definitiu: presentar batalla o acceptar capcot un estatus regional revestit d'una pàtina molt prima d'autogovern. Una cruïlla que haurem d'enfrontar tots plegats com a país, perquè no es resoldrà deus ex machina des d'Europa ni des d'enlloc.

Més enllà de les retallades, Artur Mas serà recordat per la història segons quin camí esculli per a Catalunya. A partir de l'any vinent, quan la proposta de pacte fiscal sigui rebutjada per Espanya amb contundència, Mas podrà acceptar alguna engruna i intentar convèncer-nos que és un gran avenç, però la tria serà clara: esdevindrem una trista regió que administrarà la seva misèria, o optarem per fer el nostre camí cap a la plena sobirania. Malauradament, no hi ha un termini mitjà. S'ha intentat, i hem fracassat.

Acceptem com a un últim estadi la idea de fer una proposta honesta de pacte fiscal a Espanya. Però tinguem a punt per a l'endemà d'una més que probable negativa els mecanismes per posar en marxa la transició nacional anunciada però no concretada pel president Mas. Si, per contra, la tria és governar la misèria, serem, com diu l'Omaima, ingovernables.