Publicitat d'aliments: sal i llet

Mol­tes pato­lo­gies tenen relació amb l'ali­men­tació, espe­ci­al­ment l'obe­si­tat, els tras­torns car­di­o­vas­cu­lars i la dia­be­tis. Les cau­ses són com­ple­xes i els ali­ments no en són l'única, però hi influ­ei­xen. Per això es reco­mana evi­tar l'excés de calo­ries, grei­xos, sucres i sal. Per poder triar cor­rec­ta­ment els ali­ments cal infor­mació, i les fonts són, bàsica­ment, uns bons models a casa i a l'escola, i tota mena de mis­sat­ges i cam­pa­nyes que difo­nen i por­ten a terme les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. La publi­ci­tat també influ­eix de manera impor­tant en els hàbits ali­men­ta­ris, espe­ci­al­ment en la població infan­til i jove. Per això exis­teix a l'Estat espa­nyol el Codi PAOS, subs­crit entre el Minis­teri de Sani­tat i la indústria ali­mentària. A més, l'asso­ci­ació Auto­con­trol de la Publi­ci­tat, que té com a mem­bres agències de publi­ci­tat, mit­jans i anun­ci­ants, ges­ti­ona l'auto­re­gu­lació publi­citària, que, entre altres coses, tra­mita recla­ma­ci­ons pre­sen­ta­des per con­su­mi­dors (o les seves asso­ci­a­ci­ons) o, fins i tot, d'unes empre­ses con­tra altres, i ela­bora codis deon­tològics sobre la publi­ci­tat a fi que es res­pec­tin els objec­tius del Codi PAOS. A Cata­lu­nya el PAAS (Pla Inte­gral per a la Pro­moció de la Salut Mit­jançant l'Acti­vi­tat Física i l'Ali­men­tació Salu­da­ble), ela­bo­rat pel Depar­ta­ment de Salut, vet­lla també pels matei­xos objec­tius.

Els anun­cis d'ali­ments, per tant, abans no sur­ten als mit­jans han estat ava­lu­ats per garan­tir-ne la idoneïtat. Dos anun­cis actu­al­ment difo­sos a casa nos­tra merei­xen un comen­tari en aquest sen­tit. Un fa referència a una sal que porta un plus de iode, fluor, mag­nesi, calci i fòsfor. La sal és clo­rur sòdic i, per tant, una font de sodi, l'excés del qual és un fac­tor de risc d'hiper­tensió. Com lliga la pro­moció d'aquesta sal amb la res­tricció que es reco­mana a la població? Una anàlisi sense mati­sos diria que no és per­ti­nent pro­mo­ci­o­nar el con­sum de sal, però aquesta seria una visió “inte­grista” de la qüestió. L'anunci acon­se­lla con­su­mir-ne 3 grams al dia, la qual cosa és cor­recta perquè les reco­ma­na­ci­ons són d'uns 6 grams com a molt. Pel que fa al calci, sem­pre és ben­vin­gut, però la sal no és la millor font. Per a això ja tenim la llet. Més interes­sants són el fluor (per pre­ve­nir la càries) i el iode (per pre­ve­nir el goll). Aquí tenim un argu­ment a favor d'aquesta sal, ja que enri­quir-la amb iode, com es fa a molts països, és con­ve­ni­ent per garan­tir-ne la ingesta, fins al punt que s'ha obser­vat que allà on s'ha limi­tat molt la ingesta de sal, comença a aparèixer falta de iode. Fent un balanç glo­bal, pot­ser aquest anunci no és cri­ti­ca­ble, a con­dició que quedi clar que de sal, poca, però, posats a fer, millor la que porta iode i fluor, que no es tro­ben en molts ali­ments.

El segon anunci és el d'una lla­mi­na­dura en forma de “sand­vitx de llet”, que es pro­mo­ci­ona com “una altra manera de pren­dre llet” o “llet a mos­se­ga­des”, fins al punt que en els espots radiofònics una cri­a­tura en vol beure i la mare li diu que no cal, que amb aquest sand­vitx ja en té prou. No és així perquè, com diu l'eti­queta del pro­ducte, conté un 40 % de llet, però la resta són grei­xos, sucre, mel, man­tega, ous, cacau i farina. Cent grams de llet sen­cera són unes 63 qui­lo­ca­lo­ries, 4,7 grams de lac­tosa (sucre), i 3,5 grams de greix, i 100 d'aquesta lla­mi­na­dura apor­ten 420 qui­lo­ca­lo­ries, 30 grams de sucres i 28 de grei­xos. Com que la uni­tat d'aquest pro­ducte és de 28 grams, la seva apor­tació en nutri­ents s'acosta a la d'una tassa de llet, però segueix sense ser el mateix. És un anunci equívoc. Tot, però, pot tenir la seva jus­ti­fi­cació. Les crítiques con­tra les lla­mi­na­du­res són sovint exa­ge­ra­des, i els seus fabri­cants tenen dret a pro­mo­ci­o­nar-les i les cri­a­tu­res (i els grans) a men­jar-ne de tant en tant, però seria més adi­ent com­pa­rar aquesta lla­mi­na­dura amb una altra de con­ven­ci­o­nal, sense llet, i sug­ge­rir una quan­ti­tat acon­se­lla­ble, que per a dolços vol dir una ingesta oca­si­o­nal, no com la llet, que convé con­su­mir habi­tu­al­ment. No hi ha ali­ments “bons i dolents”, però alguns, com la sal i les lla­mi­na­du­res, s'han de men­jar amb mode­ració i la publi­ci­tat ho ha de dei­xar clar.