Presó per pegar a un metge

Aquests temps de crisi que vivim demanen tenir una mica més de paciència per discernir i, sobretot, separar, la veritable realitat dels problemes relacionats amb la funció pública. En sanitat i educació, la qüestió és especialment sagnant. Les reivindicacions contra les mesures governamentals per combatre la crisi, poden ser més o menys justes. Però això no pot impedir, en qualsevol cas, que deixin de posar-se al descobert pràctiques poc professionals o abusives. Una cosa no impedeix l'altra.

Un funcionari professional és un element imprescindible, fonamental. Un funcionari barrut no solament és negatiu, sinó que és una lacra que contamina la resta de funcionaris. Un metge de la sanitat pública que arriba tard a la consulta per sistema no té dret a sentir-se indignat. Ni tampoc el que s'ho arregla per sortir abans perquè és cap de setmana. Són dos exemples fàcils de detectar. Però això no exclou que sigui imprescindible fer costat a la immensa majoria que compleixen amb la seva feina com cal.

I així, malgrat els casos de funcionaris de la sanitat barruts, ens hem d'alegrar de la sentència que aquesta setmana ha imposat la jutgessa de Barcelona Maria Àngels Falip a una dona acusada d'haver agredit greument (de paraula i obra, amb una violència increïble) dues metgesses. Es veu que no li va agradar gens que les especialistes, totes dues, li confirmessin que no pensaven prorrogar-li la baixa i que tenien intenció de declarar-la apta per treballar.

De fet, la causa no és el més important. El que interessa és que la jutgessa ha imposat a la denunciada dos anys i quatre mesos de presó i una multa de gairebé cinc mil euros. Sembla que la condemna podria implicar el seu ingrés a la presó. Això és el que té considerar fets d'aquesta mena constitutius de delicte d'atemptat contra l'autoritat, i no pas simples faltes. Va empescar-s'ho el llavors fiscal general de Catalunya, José María Mena, el 2006.

Per malament que estigui el sistema, per metges barruts que et trobis, no es poden tolerar aquests rampells de ràbia. Ens avergonyeixen a tots. La mateixa praxi ja s'ha aplicat també als mestres i professors.

La immaduresa bestial que presideix el comportament de tants de ciutadans actuals no pot justificar l'agressió a cap mestre, professor o metge. Cal no tolerar cap metge gandul o cap professor impresentable. Però cal defensar a mort la dignitat personal de metges i professors en general. Per norma, per principis.