El senyor de les pedres

Quan l'enginyer gironí de camins, canals i ports Agustí Palau Baquero va redactar el Proyecto de desviación y encauzamiento del río Güell a su paso por Gerona, el juny del 1964, estava fent història. A la Memoria, en el seu Anejo, n. 1, titulat “Consideraciones diversas que definen el trazado, los puentes y las coberturas”, finalitzava el quart apartat, “Puentes y cobertura”, amb aquest text: “Para el f.c. de Olot se prevé un tramo metálico nuevo ya que el antiguo queda desplazado respecto del cauce aparte de tener una luz insuficiente. Junto al mismo se proyecta un puente para la calle futura que seguirá la línea del f.c.. Este puente tiene además la misión de sustituir al del Diablo, que será trasladado al río Galligans, en la parte antigua de la ciudad por su valor arqueológico.” Resulta sorprenent que en l'obscuritat de principis de la dècada dels seixanta a Espanya, en plena dictadura, en la grisor de la Girona del moment, un home valent (no se m'acut un altre adjectiu més ajustat) i sensible (no pot ser d'una altra manera) proposés traslladar un pont abans que destruir-lo, amb el cost econòmic que això podria representar. Palau Baquero, així, reverenciava la feina dels primers mestres d'obra i reconeixia el pont del Diable dissenyat (una paraula massa moderna) del protoenginyer Guillem Granollers, de la vila de Montfullà, contractat pels jurats de Girona a mitjan segle XIV per arranjar els camins de Santa Eugènia i d'altres vies veïnes del pla. El 2007, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Girona va premiar un grup de deu enginyers per la seva “brillant trajectòria professional”, Agustí Palau Baquero era un d'ells. Únicament un apunt d'aquesta carrera: en representació de la Diputació de Girona, va ser membre (amb Ramon Fina) de la comissió mixta encarregada d'elaborar l'estudi previ de l'eix Girona-Lleida via Vic-Manresa, el 1975. El 13 de juliol del 1968, el fotògraf Narcís Sans recollia en imatges en blanc i negre la concreció de les indicacions de l'enginyer Palau Baquero. No sabem si algun dia arribarem a conèixer la identitat del treballador que, barret de palla al cap, al capdamunt del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter (aleshores, població ja annexionada a la Gran Gerona, des del 26 de juny del 1963), armat amb un pic i després de numerar una a una les pedres de l'arc gòtic del 1357, va llegar-nos la responsabilitat de reconstruir-lo, però també estava fent història... i la història continua amb nosaltres.