Opinió

Sense embuts

La justícia que tenim

Importa menys, ara, saber si són realment culpables el joves de Segui condemnats per actes de kale borroka que l'actuació inapropiada dels jutges de l'Audiencia Nacional a l'hora de dictar sentència. Una sentència, ja ho sap tothom, anul·lada pel Tribunal Suprem amb un argument que fa feredat: no s'han tingut en compte, s'han ignorat, vaja, les proves de la defensa.

Que un òrgan judicial superior anul·li una sentència no atenua la gravetat de l'actuació de l'Audiencia Nacional. Potser les proves de la defensa no eren prou pertinents i havien de ser desestimades, ja es veurà. Però el rebuig d'una prova, igual que la seva acceptació, sempre s'ha d'argumentar. És la norma d'actuació més elemental de la justícia. Que la seva vulneració només mereixi un benèvol i educat miri-s'ho bé, sisplau, no farà augmentar el respecte ni la confiança que els ciutadans tenen no pas en la justícia sinó en les persones encarregades d'administrar-la.

Tampoc no hi contribuirà que un altre jutge, també de l'Audiencia Nacional, hagi estat incapaç, dos anys després, d'aclarir què hi ha de veritat i què de mentida en tot allò que vam explicar els diaris de l'anomenat cas Pretòria. Tan complicada era aquella suposada trama que ni tan sols no s'ha pogut tancar la investigació per saber, almenys, si n'hi ha, o no, de cas per jutjar? La justícia, quan arriba tard, mai no és justa i fins i tot pot esdevenir injusta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.