Campanya

Un ens vol treure del pelotón de los torpes i l'altre anuncia que volarà a Brussel·les perquè sàpiguen, d'una vegada, què s'ha de fer per sortir de la crisi. Diumenge al matí, a primeríssima hora, en els llocs destacats de l'informatiu radiofònic de més audiència a l'Estat, tanta futilitat i estultícia emprenya i preocupa.

A qui van dirigides, aquesta mena d'intervencions? Als votants convençuts que seuen davant seu en el míting o a l'audiència dels mitjans informatius que faran d'altaveu? En tan poca estima i consideració tenen els ciutadans, aquests dos senyors que volen governar l'Estat, que els troben incapaços de comprendre i de formar-se una opinió sobre allò que volen fer per superar la greu situació que vivim? O és que no tenen res per sotmetre a l'escrutini de la societat, més enllà de quatre idees tan vagues com aquella de fer pagar als rics o aquella altra de modernitzar l'IRPF? O com aquella, ara sí, ben concreta i contundent, de més Espanya?

I els mitjans de comunicació, no hi fem un paper ben galdós, en tot aquest joc, amb la reproducció acrítica de missatges d'aquella mena? Ahir, dilluns, a la mateixa hora i en el mateix informatiu, sant tornem-hi. Aquest cop només es parla del candidat que escriu en el seu programa que mai no negociarà amb ETA. D'acord, ja ho hem entès, no pensa negociar! Però què pensa fer, quines respostes donarà als nombrosos interrogants que caldrà resoldre fins que Euskadi recuperi la plena normalitat social i política? Ni ho diu ni se li pregunta.