Els nous bulevards

Una de les distraccions habituals dels habitants de les nostres viles i ciutats de cinquanta o seixanta anys enrere era passejar pels llocs cèntrics, rambles, passejos urbans, places i carrers principals. Senzillament passejar, “anar a passeig”, era el que es feia les tardes dels dies de festa, una activitat més social que no pas física, que sempre m'he imaginat que havia d'acabar sent terriblement rutinària pel fet de trobar reiteradament les mateixes persones als mateixos llocs, però que tenia la virtut de facilitar que la gent es trobés, pogués parlar amb certa calma, fer comunitat i sentir-se'n part. Aquell “anar a passeig” se'n va anar a passeig donant la mà a la televisió, que ens va recloure a les cases, i els cotxes, que ens van permetre desplaçar-nos fora; en definitiva, a la mateixa evolució de la societat. Desapareguda des de fa molt de temps aquella activitat, m'agrada comprovar que en els darrers anys n'hem creat una de nova, de semblant, que es desenvolupa als afores de les viles i les ciutats. Es tracta de les passejades per camins que s'han anat obrint o recuperant gràcies a l'habilitació dels antics traçats dels ferrocarrils de via estreta, o el condicionament de les motes dels rius, o altres actuacions semblants. Molts d'aquests projectes anaven especialment orientats a la pràctica esportiva, però la gent de cada poble se'ls ha fet molt seus i ara representen una de les noves zones de trobada –els centres comercials, també als afores, és l'altra–. Sense adonar-nos-en ha anat creixent una xarxa de camins aptes per a tothom, que permeten estar a l'aire lliure i, novament, passar l'estona i coincidir amb altra gent de manera més oberta i menys claustrofòbica que les antigues passejades amunt i avall d'una rambla. És sensacional veure tantes persones de totes les edats caminar o pedalar entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, o de Palafrugell a Palamós, o pels afores d'Anglès, o anant de Girona fins a la Bordeta o Quart. És una imatge nova, del segle XXI, positiva en tots els sentits. Tornem a anar a passeig com no es feia des de fa molts anys, ara amb més interès per fer exercici que no pas els nostres avis, gràcies a unes inversions de recursos públics que són modèliques per l'intens aprofitament que se'n fa i les relativament poques despeses de manteniment que exigeixen. Les administracions públiques han fet bé el seu paper i els ciutadans ens ho hem fet nostre. Valorem-ho en la seva importància i que serveixi d'exemple.