L'economia en democràcia
En un sistema democràtic, la política és molt més difícil que l'economia. Aquesta intenta aplicar criteris que responen a la lògica acceptada per una majoria, però les persones no sempre reaccionen lògicament. La Unió Europea n'és un bon exemple. Està formada per 27 membres 17 dels quals tenen una moneda única, i els altres 10 mantenen la pròpia. El general De Gaulle deia que era molt difícil governar un país –França–, que tenia més de 200 classes de formatge. No cal dir que encara és més complicat posar d'acord 27 països més units per una voluntat històrica de fer camí plegats que no pas per unes regles de joc per a tots els seus membres.
Cada terra fa sa guerra, diem els catalans. És ben cert. Als països escandinaus, no fan ponts com el de Tots Sants i quan tenen una festa entre setmana, la traspassen al dissabte. Si ho féssim aquí, hi hauria una revolució. El sentit de la disciplina dels nòrdics és molt més alt que el nostre, però en canvi nosaltres els guanyem en sociabilitat. D'Alemanya cap amunt ens veuen a tots els mediterranis com gent molt afeccionada a la gresca i amb poques ganes de treballar, però ells també tenen coses per aprendre de nosaltres. No obstant això, en el cas de Grècia són els grecs els que han de triar entre passar uns anys dolents a dins de la zona euro o la misèria fora de la moneda europea durant un període encara més llarg. Els britànics, pel seu costat i per embolicar més la troca, es miren els continentals com a forasters. Els alemanys van saber renunciar al seu estimat marc, però els de les illes van preferir mantenir la lliura esterlina, símbol d'un imperi desaparegut.
Si els europeus volem fer alguna cosa de profit plegats, hem de saber més economia i més història. La manca de coneixements històrics explica en part l'actual crisi econòmica, tal com van reconèixer alguns professors de la Harvard Business School. És un dèficit que també tenen les noves generacions a casa nostra. Darrerament he comprovat una considerable ignorància en la nostra joventut sobre temes posteriors a la Segona Guerra Mundial. No saben qui va ser Adenauer, per exemple.
Hem de saber més economia, com a part de la nostra cultura general, si volem millorar la nostra democràcia. Ja fa uns anys en què, per desgràcia, les notícies econòmiques ocupen la primera pàgina dels diaris i dels telenotícies, però hi ha molta gent que no entén el que li diuen fins que comprova que no hi ha diners enlloc, i aleshores surt al carrer, indignada.
Tots tenim dret a dir el que pensem, però tal com estan les coses també tenim el deure d'adquirir uns coneixements d'economia abans de dir-hi la nostra. Hem de buscar els responsables de la crisi en què vivim però també hem de retallar despeses i treballar una mica més, o amb més eficiència, si és que tenim feina.
La democràcia és l'únic sistema vàlid, amb partits que ens representin. Però democràticament, es poden fer i dir moltes bestieses si la població no està prou preparada per escoltar i opinar. És fonamental tenir uns bons polítics amb coneixements econòmics, i no pas sectaris.
