La marca de Cain

Falten 51 setmanes per a les eleccions nord-americanes. En aquests comicis podria passar quelcom que era impensable fa només una dècada: que els candidats dels principals partits fossin dos homes de raça negra. L'un d'ells és l'actual president, Barack Obama, que parteix com a favorit malgrat el seu escàs èxit contra la crisi econòmica. L'altre era fins fa poc un polític desconegut, l'empresari i antic fabricant de pizza Herman Cain.

Cain, de 65 anys, s'ha situat com a favorit en el bàndol republicà, dividit i mancat d'un líder indiscutible. Té competidors més propers als cercles de poder, com Mitt Romney o el governador de Texas, Rick Perry, però també té factors al seu favor: és anti-Obama, anti-establishment i populista, i gaudeix del favor del moviment conservador Tea Party. Com a home de color, és atípic. Està convençut que als EUA no hi ha racisme i sosté que els pobres són culpables de la seva situació. Hi ha qui diu que, a més de perdre les eleccions, s'esvairà en l'oblit com d'altres aspirants: Ross Perot, Donald Trump o Sarah Palin.

El programa de Cain és cru, però té un públic. El seu punt fort és una proposta econòmica que pretén exprimir la classe mitjana i respectar les fortunes dels més rics. També té zones d'ombra, com ara les acusacions d'assetjament sexual que han formulat contra ell almenys tres dones i a què ha respost de manera erràtica, qualificant-les d'una conspiració.

Si hi ha un adjectiu que defineixi Cain, és el de pintoresc. Per exemple, li agrada cantar a les seves aparicions públiques, exhibint la seva veu de baríton. En un acte, va interpretar una paròdia de la cançó Imagine, de John Lennon, que començava amb les paraules “imagina que no hi ha pizza”. Si fos així, hauria estat tota una catàstrofe per a la marca de Cain.