El pioner Max Cahner

Una iniciativa d'Òmnium Cultural, esperonada per l'entusiasta Joan Tres, omplí dimarts passat la sala de l'Arxiu Nacional de Catalunya per retre homenatge a Max Cahner, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en el primer govern de Jordi Pujol. Encara més: historiador, editor, intel·lectual, en fi, en el sentit d'home de lletres compromès amb l'ètica cívica i patriòtica.

Tenia sentit que l'Arxiu Nacional ens aplegués per acompanyar Cahner en el dia que presentava un nou volum de la magna Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). Ho suggerí Josep Maria Sans Travé: el conseller Cahner posà les bases de la política arxivística i documental de Catalunya. Projectà l'Arxiu que ens acollia. L'alcaldessa Mercè Conesa, que presidí l'acte, i el regidor Xavier Escura s'enorgulleixen d'aquest equipament que, sumat al Monestir i al Centre de Restauració de Béns Mobles, fundat per Josep Maria Xarrié i dirigit ara per Maria Àngels Solé, situen Sant Cugat en el primer rengle de la projecció del patrimoni cultural català.

Cahner és pioner en altres terrenys de progrés cultural. Fou un forjador de la consciència de Països Catalans. És significatiu que el tenaç valencià Eliseu Climent vingués a l'homenatge. Oriol Izquierdo reconegué a grans trets la dimensió precursora del personatge. “Som fills –digué– de l'aportació de Cahner a la nostra cultura”. Bastí també obres sòlides en el camp dels llibres i les revistes: Edicions 62, Serra d'Or, Enciclopèdia Catalana, Curial, Revista de Catalunya.

Josep Maria Castellet avaluà aquestes iniciatives com una continuïtat de l'impuls institucional de Prat de la Riba. La personalitat de Max Cahner conjumina els millors trets de l'esperit noucentista: rigor, austeritat, braó, cultura integral, ambició nacional.

Com a conseller marcà pautes que renovaren altres: el positivisme en Rigol i en Guitart, químic de formació com ell; l'intel·lectualisme en Pujals, Tresserras i Mascarell. Cahner inicià una manera genuïna catalana de fer política cultural.