Fer net

La setmana passada vaig suggerir, des d'aquest racó del diari, la possibilitat que alguns col·laboradors del programa La Noria, de Tele 5, s'encomanin de l'atac d'ètica que ha portat els anunciants a abandonar aquest espai. De moment no n'hem tingut cap cas. Sí, en canvi, que han continuat les desercions del món de la publicitat i els anuncis han anat minvant fins arribar... a zero! Un dels últims anunciants que ha decidit retirar-se és WC Net. No us sembla deliciosament simbòlic? La rumorologia insisteix que Tele 5 s'està plantejant la continuïtat del programa. Les webs sobre televisió en van plenes. Per a alguns opinadors, aquest és el principi de la fi de l'era de la teleescombraria. A l'altre bàndol, els que defensen La Noria demostren una gran pobresa d'arguments: exhibeixen impúdicament la bandera de la llibertat d'expressió per combatre la idea de “tot té un límit”, que han volgut transmetre els anunciants retirats, i com a últim recurs, recorden que la retirada del programa deixaria un centenar de professionals a l'atur. La polèmica ha agafat una deriva perillosa per a Tele 5: volent qüestionar aquest cas concret de La Noria, cada vegada hi ha més ocasions en què es recorda la quantitat de motius que trobarien els anunciants en aquesta cadena per posar objeccions morals a la seva participació publicitària: muntatges ordits per enganyar l'espectador, persones processades que cobren per ser entrevistades, programes que potencien la valoració del cos i de la imatge per damunt de qualsevol altra consideració, espais que utilitzen els anomenats freaks com a objecte de burla i escarni públic, famosos que ballen damunt de la tomba de la seva filla per guanyar una milionada i, de passada, fer augmentar el share dels programes on participen. Aquesta setmana vaig contemplar el següent moment televisiu a Sálvame: el presentador, Jorge Javier Vázquez, amb la clara i desinhibida intenció d'humiliar-la, preguntava a Belén Esteban (a la foto) en què consistia el misteri de la Santíssima Trinitat. Ella, ofesa i, per descomptat, incapaç d'explicar-lo, arremetia contra Vázquez i els altres col·laboradors que “com que tenen estudis, es pensen que ho saben tot”. Les seves paraules van ser acollides amb l'aplaudiment entusiasta i unànime del públic. Us imagineu si, realment, algun dia s'acabés tot això? Les campanades d'aquest any amb la Pantoja seran una mena de funeral d'aquest tipus de televisió?