Civisme i mans a l'obra
A la seva crònica des de Girona (El Punt Avui, 16/10/11), Joan Trillas deia en referència a la gran manifestació dels “indignats” del moviment 15-M, que va ser un “tsunami humà de civisme que va recórrer Girona sense incidències tot reclamant canvi, dignitat i una altra democràcia”. Faig aquest incís perquè a Palamós, els “indignats” pertanyents al col·lectiu Acampada Palamós, a més de les reclamacions exposades pel moviment, han decidit passar a un fet concret que enalteix els tradicionals masos catalans –molts abandonats o dedicats a altres usos– i l'art de l'agricultura. És a dir, llocs de treball i subsistència. Es tracta de la presentació del projecte i expressió de la voluntat de recuperació del mas Gallardó, antic mas Xifra de la Roca, el teulat del qual va començar a caure fa més de 25 anys. Aquest mas es troba al barri de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós, antigament Vilarromà, de Sant Joan. Els seus veïns, al segles XVIII i XIX, donaven aquest nom a la part de l'antic terme de Sant Joan situat al vessant de ponent de la riera Aubi. També hi podem contemplar, amb molta pena i gens de glòria, el mas Canyet del Bosc, mig enrunat, sense teulats, ni portes ni finestres... orgull del passat medieval de Sant Joan (Vila-romà)... un dels masos del domini del castell de Vila-romà. Les restes dels murs del castell encara es poden visitar i llegir la seva història al panell allà situat. És un paisatge que desprèn una antigor indescriptible i sembla poder escoltar el retrunyir, en els pocs murs que resten dempeus, els cascos dels cavalls de més de sis-cents anys enrere. Des d'allà es veu el mar. Un altre mas, mig en ruïnes, és el mas Vilanova de la Pietat, situat, com el nom indica, al paratge de La Pietat, dins el barri de Vila-romà. “Ja era hora que algú trenqués l'espiral de degradació a què han estat sotmesos els antics masos de Vila-romà, i com no podia se d'altra forma, hi ha intervingut d'una manera decisiva el jovent. Veure el mas amb la porta oberta i amb el seu hort treballat seria d'allò més bonic. Endavant!”, escriu Pere Trijueque, historiador i editor de la revista literària El Blet i el Blat. També, Josep Pla, hi aporta valor afegit: “...les masies són importants i no pas solament des del punt de vista de l'arquitectura rural i del meravellós paisatge que cada any construeixen els pagesos; d'elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes”.
En el cas present parlem del municipi de Palamós, però és una vergonya la manera com han acabat moltes cases de pagès del Baix Empordà. Un abandó total. I no només les masies, sinó també les terres fèrtils que les envolten. Actualment els mitjans tècnics per conrear els camps han progressat molt. Així mateix els estudis i ensenyament de l'art de l'agricultura. Els mercats dels pobles i viles de l'Empordà, impulsats pel turisme i la restauració –el nombre de restaurants és extraordinari, alguns d'una fama considerable–, haurien de poder ser el seu principal punt d'abastiment. Consumir productes de casa i ajudar que l'agricultura sigui més potent, la creació de més llocs de treball i que els pagesos obtinguin unes apropiades retribucions. Sense desànims. Sense abusos dels intermediaris.
