El món al revés

Veritablement és el món al revés: el senyor Montilla, que no s'ha presentat a les eleccions de diumenge passat, vol ser senador; i el popular senyor Millo, que s'ho ha guanyat a les urnes, renunciarà a ser membre del Congrés si només hi ha de fer de diputat ras. Aleshores es quedarà al Parlament de Catalunya, on almenys llueix els galons de portaveu.

Sobre això del dirigent del Partit Popular, no crec que els seus electors li facin mai cap retret: el que volien era tenir un diputat. I a Girona més que a cap altre lloc. Que es digui Millo o Veray, que sigui home o dona, deu ser per a ells una qüestió secundària. No és pas igual el cas extravagant del doctor Broggi, candidat d'Esquerra al Senat. Mai ningú no va amagar que el vell cirurgià solament feia d'esquer i que el lloc l'ocuparia un altre.

Però cap d'aquests dos casos és comparable al del senyor Montilla, que gaudeix d'un càrrec del qual no pot dimitir. Pot renunciar al despatx, a la secretària i al xofer, però no pas al càrrec: sempre en serà, d'expresident de la Generalitat. Llevat que mai en tornés a ser, de president, i aleshores haguéssim de llevar-li temporalment l'ex.

Però el senyor Montilla no en té prou, amb el seu càrrec vitalici. En vol un altre de temporal, de moment per quatre anys. Vol ser senador. Això sí: sense sotmetre's a la molèstia de les urnes. No fos cas que els ciutadans, com van fer fa un any, el traguessin del palau.