Com escrivim a les xarxes socials
de la resta de mortals, han de ser breus i han de tenir l'enginy suggeridor per arribar al sentiment general de la societat.
Per a això primer hem de fer una revisió exhaustiva de valors
La comunicació per les xarxes socials ens ha ensenyat a expressar els nostres sentiments, no sé si amb la intensitat o sinceritat que voldríem, i això sempre dependrà del registre temàtic. Vull dir que, per exemple, un polític quan piula al Twitter o al Facebook ho fa per buscar rèdits electorals a la llarga i per justificar la feina feta, i, per tant, la imatge que vol donar és de “transparència”.
Per a una persona pública, com més canals de comunicació tingui a l'abast, és possibilitats té, en principi, de captar nous simpatitzants; sempre, esclar, que sàpiga arribar bé a la gent. ¿I com es fa això? Doncs és molt senzill: primer de tot, cal ser coherent, intel·ligent, honest, sincer i cal tenir sentiments... Esclar que si aquests requisits són necessaris, és difícil que cap polític tingui èxit a les xarxes socials. Malgrat tot, hi ha espècies públiques que se'n surten prou bé a curt termini (a llarg termini, també poden ser castigats a les urnes, segons el grau de promeses no complertes).
El beuratge màgic consisteix també a saber escriure bé. ¿I què entenem per escriure bé? ¿Que el lector estigui d'acord amb el que s'hi diu, o que es busquin metàfores enginyoses o simpàtiques? Vegem exemples de les piulades més retuitejades dels candidats catalans durant la campanya del 20-N. (Comento per ordre de més a menys retuits.)
Carme Chacón: “A més poder del PP, menys drets socials, salut, educació,... El model sempre és el mateix: retrocés #noeselmateix #20n.” El joc de paraules, més - menys, acceptable amb la rematada del mot retrocés. La piulada, però, és d'impotència per la feina no reeixida durant aquests anys de govern “socialista”.
Alfred Bosch: “Per tots vosaltres, el nou cartell de campanya d'#ERC_Rcat_CatSí. Ens ajudeu a fer-lo córrer? Moltes gràcies!” La piulada busca la complicitat de la nova etapa tot just encetada i d'èxit. S'hi podria haver afegit un joc de paraules com ara “Republiquem-lo” en aquesta república del sí que ens cal per sortir de la crisi.
Josep Antoni Duran i Lleida: “Avui hi ha un debat Rubalcaba-Rajoy. Ens han exclòs del debat, però fem que no ens excloguin el dia 20N de les urnes.” Un missatge també de ressentiment. Sorprèn el resultat amb tantes retallades socials. El joc de l'exclusió, malgrat tot, ha arribat al seu electorat, afavorit també pel desencant dels votants socialistes.
Joan Coscubiela: “@elperiodico_cas: El PP afirma que aprovarà reforma laboral “en els 100 primers dies” http://t.co/jisX448j. Avisats esteu #nocallis.” Missatge breu també i mirant cap a les polítiques nefastes del PP que no ens han de fer callar.
Jorge Fernández Díaz: “La peor encuesta para el PSOE no és la del CIS, es la Encuesta de Población Activa: 5 millones de parados.” Un tuit en castellà, no podia ser d'una altra manera. ¿Les gavines espanyoles del PP faran desaparèixer els cinc milions d'aturats o escanyaran més encara Catalunya amb més espoli fiscal?
Els tuits dels polítics, com també els de la resta de mortals, han de ser breus i han de tenir l'enginy suggeridor per arribar al sentiment general de la societat, que sovint vota amb la inconsciència que ara el PP ens farà sortir de la crisi, una ingenuïtat pròpia de l'electorat que busca un món millor. Però per a això primer hem de fer una revisió exhaustiva de valors. Sabrem comunicar bé a través de les xarxes si sabem realment quin model de país, de cultura i de llengua volem. Les xarxes socials només són un mitjà.
