Referèndum? No, gràcies!

Quan els polítics senten indefensió acostumen a vomitar les seves frustracions sobre el poble. El totalitarisme europeu del segle XX va néixer al divan de Hitler, que va tenir l'enorme habilitat de contagiar als alemanys el somni d'una raça pura amenaçada pels jueus: no se'n va sortir per ben poc. Els països minúsculs com ara Catalunya trafiquen amb la por d'una manera molt maldestra mentre gestionen la demagògia amb massa alegria. Vencedora però arraconada a Madrid, Convergència ha ordit un abracadabra aparentment enginyós amb això d'amenaçar el PP amb un referèndum sobre el pacte fiscal (allò que abans, quan el van batejar amb l'aigua de l'optimisme, en deien concert econòmic). La idea té la paternitat inconfusible del sapientíssim Francesc Homs, amb la qual cosa es poden imaginar sense gaire esforç el seu abast intel·lectual (caldria, per cert, que el president Mas reflexionés sobre la idoneïtat de tenir un secretari general de la Presidència que, a banda d'imitar-li veu i gest i no respondre mai a les preguntes dels companys periodistes, fes alguna cosa útil).

Els catalans no hem de fer cap votació sobre aquest pacte fiscal perquè, de moment, només és una promesa electoral convergent. Ells han guanyat les eleccions, sabent que s'ho haurien de manegar davant una majoria absoluta, i són ells els que l'han de defensar. Resulta tremendament mesquí passar-li la pilota al poble, i més encara si t'ha atorgat el lideratge en tres comeses seguides, amb l'única intenció de fer el ploraner. Estic a favor del concert, com una gran part dels meus conciutadans, perquè vull que el meu país sigui normal i recapti els seus impostos. No accepto el xantatge econòmic d'un estat que s'entesta en el robatori sistemàtic de les nostres finances: però, justament perquè em prenc amb seny les meves esperances, no vull participar en l'enèsima pantomima política de la pastoral catalana. Què faràs amb el resultat del referèndum, Quico? Et penses que un 70% de vots afirmatius li estovaran la barba a Rajoy? De consultes, a Catalunya, només ens en cal una. Pel sí al concert, referèndum? No, gràcies!