Iván i Soraya

L'assenyalat dia onze de novembre (11/11/11), va néixer el primer fill de

la portaveu del Partit Popular al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría. El nadó es diu Iván. Nou dies després de la seva arribada al món, la seva mare apareixia al balcó del carrer Génova per celebrar la majoria absoluta del seu partit. És evident que ella havia treballat molt per aconseguir aquest triomf electoral i semblava lògic que no es volgués perdre el moment, tot i la seva recent maternitat. L'endemà mateix de les eleccions vam saber que Soraya Sáenz de Santamaría (a la foto) era la persona del PP encarregada de negociar el traspàs de poders amb el govern sortint. Això vol dir llargues jornades de reunions, molta feina, horaris intempestius. I, per mi, vol dir també la confirmació que, en el llarg procés cap a la igualtat de gèneres, ha passat el que temíem: la societat no s'ha flexibilitzat per afavorir aquesta igualtat ni per aconseguir la tan reclamada conciliació entre la vida laboral i la familiar. L'únic que ha passat és que les dones que volen tenir èxit, tocar poder, sortir a la foto, han decidit actuar com els homes.

Rajoy apareixia al balcó envoltat de dones –Soraya, Cospedal, Esperanza– però això no vol dir que la política s'hagi fet permeable a la manera de fer en femení. A les dones que volen triomfar en política se'ls exigeix un comportament masculí.

No seré jo qui critiqui la jove política del PP per decidir sobre com vol viure la seva vida. Quants centenars, milers, d'homes han deixat el seu fill de pocs dies a casa per submergir-se en una feina que no els permet dedicar prou temps al nadó! Em sap greu per ells i per elles. Crec que s'equivoquen, ells i elles. I temo que se'n penediran, ells i elles. Res no ha canviat: si Soraya Sáenz de Santamaría ha tornat a la feina amb una disposició d'alumna aplicada deu dies després d'haver parit és perquè sap que, si no ho fa, algú altre ocuparà el seu lloc i quan ella torni, després d'haver passat un temps al costat del seu fill i recuperant-se, ja haurà perdut el pas i no es podrà incorporar a la cursa. L'únic que cal saber, ara, és si la seva participació en el procés de traspàs de poders serà tan imprescindible com ho seria –per al seu fill i per a ella– l'experiència dels primers dies de vida del petit Iván.