ca montes
Dimonis
en conserva durant dècades una guerra
entre dimonis
L'enfrontament en marxa entre l'Iran i la Gran Bretanya ha desenterrat de nou l'ús del vocable, no sé si d'això se'n pot dir adjectiu, Gran Satan. Els comentaristes de la televisió persa i alguns dels aiatol·làs han tornat a referir-s'hi amb gran delectació després d'uns anys en els quals no era a penes usat i fins i tot sonava anacrònic. Si abans el Gran Satan eren els Estats Units, l'únic canvi és que ara és la Gran Bretanya. Una diferència menor, de matís gairebé, vist des de la distància de Teheran.
Reconec que l'ús d'aquesta desqualificació sempre m'ha intrigat. Per què Gran Satan? Fins on jo sé, l'expressió no està en la tradició persa i se la va inventar Khomeini en un discurs pronunciat el novembre del setanta-nou, discurs i eslògan que van tenir un èxit immediat. En persa en diuen Shaytân-e Bozorg, expressió que els seguidors del règim acompanyen immediatament d'una altra encara més difícil de traduir i pintoresca. Alguna cosa així com “la serp a la qual hem tallat el cap”. Com passa en tants països, el duet rima en la llengua pròpia i ha acabat servint de ritme per a manifestacions coratjoses i expansions populars diverses.
Però la cosa més intrigant, i graciosa, si no fos perquè no en fa cap, de gràcia, és que els Estats Units hi van respondre el 2002. I ho van fer, ho va fer el president Bush, amb aquella caracterització de l'Iran com un dels integrants de l'Axe of Evil, això que ací vam traduir ràpidament per Eix del Mal. La traducció, però, és pobra i no recull la riquesa teològicament maligna del mot anglès evil, descendent directe d'aquella “absència de Déu” descrita per Tomàs d'Aquino.
El resultat de tot plegat? Que hem tingut en conserva durant dècades una guerra entre dimonis però sembla que ara queden minuts per a que ara comence de debò –passeu-me l'exageració–. Dimonis islàmics contra dimonis cristians, això sí. Dimonis, però i en definitiva. I encara sort que els jueus no tenen en la seua tradició, l'originària de tots els pobles d'Abraham, cap figura coincident. Perquè només faltava Israel sacsejant encara més el vesper teològic…