Ocellets engarjolats

La setmana passada, el mateix dia que s'anunciaven les retallades en l'àmbit de la funció pública, sabíem que el Parlament validava el decret que torna a fer possible la captura de verdums, passerells, pinsans i caderneres. Les queixes dels sindicats i representants dels funcionaris no van impedir que se sentissin també les dels defensors d'aquests ocellets que, pobrets (els ocellets), de moment sobre això no han dit ni diran ni piu, però cauran aviat per milers confiats com estan de l'actitud respectuosa que fins ara els demostràvem. Els defensors de la mesura avalen que això promourà la cria en captivitat, una opinió que es fonamenta en una ancestral i potser tradicional i evidentment arcaica manera d'entendre la nostra relació amb la resta d'éssers vius. Prohibim els braus i qüestionem el zoològic que hi ha al costat del Parlament però afavorim l'engarjolament d'ocellets que, lliures, donen qualitat als nostres paisatges i fan el seu paper en l'equilibri de l'ecosistema. Som els catalans uns curiosos homínids capaços d'omplir els pulmons i cantar emocionats “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor”, com ens va deixar escrit el poeta nacional, i encara agafar més aire per tornar a entonar i admirar les “arpes del bosc, pinsans i caderneres” (oh gloriós mossèn Cinto) però que al mateix temps afavorim la cacera i atorguem llicències fins i tot als vailets a partir dels catorze anys. Catorze, sí, edat en què els prohibim el consum d'alcohol però en canvi els autoritzem la pràctica del pim pam pum. De la norma promoguda pel govern i avalada pels seus socis mediambientals (PP i PSC) crida l'atenció, en primer lloc, la seva aprovació i ratificació urgent i, sobretot, l'absurda precisió de la seva redacció. Els pinsans que podran ser capturats són com a màxim 46.855, ni un més, molts menys verdums (3.490) i passerells (3.367), i fins a un total de 6.504 caderneres. Sobre aquestes últimes veurà el lector que amb quatre caderneres menys arrodoníem i en salvàvem dos parells, però sembla que es tracta de precisar ridículament per donar més aparença científica a la norma. “Millor engabiats que al bosc” és la idea motor d'aquest decret que només uns quants, molt pocs però influents, demanaven. Precisament es tracta d'avançar en sentit contrari. Mancats com estem de referents comuns que ajudin a cohesionar-nos com a societat, el respecte i el gaudi compartit dels espais naturals oberts a tots ha de ser un valor a incorporar en l'acció de tots els governs.