La boira

Fa pocs dies vaig fer una visita a la biblioteca de Mollerussa. L'últim tram del viatge per arribar-hi el vaig fer travessant una boira espessa. Conduir feia basarda i la llum ataronjada dels fanals de l'autovia pràcticament no penetrava la grisor. Quan ja el tenia al damunt, llegia un nom en un rètol: Cervera, Tàrrega, entre núvols. Al CD del cotxe hi sonava Antònia Font: “Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries, davallant mil·límetres cap als oceans...” Al meu cap, glaceres, davant dels ulls, boira. Paisatges desolats. Finament, Mollerussa, i els mallorquins: “Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.” S'acaba la cançó i ara una veu radiofònica em diu que a les fondalades de l'interior hi trobaré boira. Gràcies. També m'informa que ja fa vuit dies que en tenen, que potser demà veuran el sol. Són dos quarts de vuit del vespre i a Mollerussa hi fa un fred que pela. Afortunadament, a la biblioteca m'hi espera una calefacció potent i uns bibliotecaris amabilíssims. Em pregunten si he tingut bon viatge i els dic que sí, malgrat la boira. M'imagino que la meva expressió em traeix i la bibliotecària m'adreça una mirada comprensiva: “Segur que a Barcelona hi feia sol...” Gairebé no goso dir que sí. Però sí, n'hi feia. “Deu ser dur això de la boira, quan se us instal·la per tants dies.” La noia em diu que sí però el bibliotecari ho nega rotundament. “A mi m'agrada la boira!”, diu molt convençut. Suposo que faig cara d'incredulitat perquè es veu obligat a justificar-se: “Suposo que és perquè sóc d'aquí i l'he vista tota la vida, però és veritat: a mi m'agrada, la boira.” Després, l'escalfor humana d'una llarga i agradable xerrada sobre literatura i una tornada a casa amb més boira encara. Sona la cançó Carreteres que no van enlloc: “ De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit, a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir, una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau marí, de sobte ciutats desafien s'univers hostil.” I mentre travesso la nit tèrbola tot d'una s'encén la llumeta. És clar que li agrada la boira, al bibliotecari, forma part d'ell, del seu paisatge. Segur que si marxa uns dies lluny de Mollerussa, quan torna conduint i, a l'altura de Cervera, topa amb la boira, se sent tot d'una abrigat i confortable i sap que ja és a casa.