Està tot destarotat

Alguns preguntaran què és una destarotadora. Pot ser una segadora de tarots? No: és un verb. Doncs, què és destarotar? És desconcertar, desorganitzar, embolicar, esvalotar, i més coses. Les incògnites actuals són tantes, grans i perilloses, que hi ha motiu per estar destarotats. Passa, però, que ho estan els uns més que els altres. Vegeu, sinó. A Bèlgica, flamencs i valons, que sempre s'havien odiat, menystingut i insultat, molt més que entre Reus i Tarragona, fan les paus perquè el govern presumeixi d'unitat davant d'Europa. A l'Afganistan ho fan a l'inrevés: els radicals de Kabul maten de cinquanta en cinquanta els xiïtes, per un déu de més o de menys. A la recepció del Congrés, Zapatero i don Mariano fan una cervesa junts i riuen de per riure, en una interpretació lliure dels germans Marx. També volen donar a Europa exemple d'unió. La premsa europea ha dit que a Brussel·les estan impressionats. Ja es veu què passarà. El president destarotat vol acabar passant per intel·ligent, i don Mariano es farà el destarotat. “Recony, quines ganes d'embolicar!”, diria el meu pare. Els parents rics, els xinesos, posen un banc comercial i industrial a Barcelona. Les classes mitjana i treballadora duran els diners a les botigues xineses, que creixen d'avui a demà. Els adinerats els duran al banc: paguen un enter més. Així els tindran tots! A Grècia, un desocupat es crema davant del banc que li ha negat un petit crèdit, sols per donar menjar als seus. Pobre destarotat! Si aquí fessin el mateix, ciutats i pobles restarien il·luminats. Per viatjar a Berlín, el bitllet d'avió costa 23 euros, i facturar dues maletes, 46 euros. Una destarotada! Un llibre italià diu que el Barça és la continuació de Gaudí, Miró i Dalí. N'hi ha més a fora que a dins. La Merkel i en Sarkozy es donen la maneta presentant la nova Europa. Hi ha marro o destaroten? “La campanya de Nadal dels comerciants de Girona ha estat un èxit”, s'ha dit. A les set, amb poques excepcions, no es veia ni una llum ni una ànima als comerços. A França, inspirats per la monja poeta de “la que peca por la paga o el que paga por pecar”, posen un impost de bragueta. El Jueves diu que, a cops de gendre, l'ample paraigua reial encara creix. La Terribas és un tren en marxa i Mas, un fabricant de vaselina. El monarca, destarotat, és una caricatura llastimosa, coixa, malalta i inaudible. Per què no plega l'afillat del dictador, l'usurpador del tron, el jurador de la dictadura i els principios del Movimiento? Parlant era patètic: callant també! El Senat gasta 417.000 euros en una pintura. “Eh!”, exclama el president: “¡El precio incluye el marco!” Home: és una destarotada emmarcada. “Amb l'aigua fins al coll”, dimecres titulava un article el diari. Ha petat!, vaig creure. Llegí l'article i no passava res. Ostres Jordi, no destarotis home. Un és gran i no està per ensurts. Ben pensat, però, convé entrenament: ara en vénen els grossos, d'ensurts! De dins i de fora!