la CRÒNICA
De Ripoll a Olot passant per Madrid
L'escandalós tall de l'N-152 que es va produir ahir amb traïdoria a Collabós no és un fet aïllat en aquesta carretera. Fa anys que la faig, i ni tan sols recordo la quantitat de retencions que hi he patit; en la majoria de casos, he de dir, per obres de millora. Quan era propietat de la Generalitat, fa uns quatre anys, s'hi van fer les obres de construcció d'un carril d'emergència. Amb bon criteri, els treballs es feien a la nit, quan el trànsit és menys intens i les incomoditats són mínimes. A Madrid, però, no estan de punyetes, i per fer-hi obres per reforçar la seguretat no se'ls acudeix res més que aplicar el mateix horari de qualsevol de les oficines que deuen tenir arreu. De set del matí a tres de la tarda. No m'és gens difícil imaginar el geni de qui des de Foment ha exigit aquest horari sense encomanar-se a Déu ni al diable, ni a les persones més afectades del territori. Horari madrileny entre Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, que vés a saber si inclou l'estona de les porres amb xocolata, les cerveses de mig matí i les tertúlies d'una hora d'abans de plegar, fets tan característics dels funcionaris de la capital de l'Estat. Una actuació segurament necessària, però que no es pot planificar de la mateixa manera que unes possibles obres d'aixecament de voreres a la Puerta del Sol o al passeig de la Castellana.