“D'acer”

Silvia Avallone només té vint-i-sis anys i amb la seva primera novel·la ha guanyat el premi Campiello d'Òpera Prima i ha quedat finalista del Strega, el premi que ens va descobrir fa uns anys el talent de Paolo Giordano i la seva meravellosa primera novel·la, La solitud dels nombres primers. Podríem dir que Avallone i Giordano pertanyen a una mateixa generació i això ens permet assegurar, doncs, que la literatura és un dels pocs àmbits –ara mateix– en què a Itàlia no li cal patir. Avallone (a la fotografia) es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Bolonya però, abans d'això, vivia a Piombino, una ciutat de 30.000 habitants a la regió de la Toscana. I, quan es va posar a escriure, Silvia Avallone va decidir fer saber al món que a la Toscana no tot són paisatges enlluernadors, amors romàntics sota el sol ardent, velles cases senyorívoles amb glicines a l'entrada. La Toscana també és Piombino, una ciutat industrial on les fàbriques i els blocs de pisos barats ho envaeixen tot. En el barri obrer de Via Stalingrad hi viu la protagonista adolescent de la novel.la D'acer: l'Anna hi havia nascut, però s'adonava que els paperots, les puntes de cigarreta i de vegades les xeringues per terra eren un mal senyal. Que sota les pilastres s'hi pixava tothom: gossos, nens i addictes. Que feia una pudor que t'havies de tapar el nas. Que un home que s'injecta una dosi d'heroïna al braç o al coll, davant dels nens, no és un espectacle esplendorós. Però escopir damunt d'aquelles coses era com escopir damunt d'una mateixa. L'Anna i la seva amiga Francesca, que pateix els abusos del seu pare, només tenen una esperança, que es dibuixa definida davant dels seus ulls quan són a la platja de Piombino: l'illa d'Elba, el paradís luxós on descansen els rics de Milà. Si llegiu D'acer descobrireu un món que potser teniu a prop i no coneixeu. Potser us mirareu amb uns altres ulls les xonis de Castefa que només somnien fugir de la vida que els espera: treballen del matí al vespre, el cap de setmana es col·loquen. Després es casen, fan un nen, i finalment es moren. Què ha passat? Res. Ningú no s'ha adonat d'elles. La novel·la de Silvia Avallone l'ha publicada Edicions 62, amb una excel·lent traducció de Josep Julià Ballbè.