Pensar en una altra cosa

Avui comença un congrés que fa temps que hauria d'haver acabat, un congrés que hauria d'haver servit perquè el Partit dels Socialistes tingués a punt les eines per mirar de tornar a ser alternativa de govern. I no només això: un congrés que es replantegés quin és el camí que ha de seguir el socialisme català després d'haver passat per l'experiència de govern durant set anys difícils, empantanats, farcits d'entrebancs. Després de les catàstrofes electorals (no es poden qualificar de cap altra manera), el PSC necessitava amb urgència noves visions de la jugada, noves habilitats de consens a l'entorn d'una idea política de fons, una aposta decidida, sense dubtes, a favor d'un concepte de país. O al contrari. Potser necessitava un afermament de les relacions amb la resta de socialistes de l'Estat, una mirada que centrés l'interès en una major presència a Ferraz, sense les vel·leïtats sobiranistes de part dels militants. En tot cas, necessitava aquest aturar-se i repensar-se, en una de les cites més decisives de la seva història.

Però el congrés arriba tard, després d'una nova ensulsiada, amb el PSOE a la deriva i amb una candidatura favorita per a la secretaria general que renova cares i que sembla que es conforma, tanmateix, amb la mateixa matriu dels capitans que han estat dominant el partit els darrers anys. El congrés, tot i les previsions de suport unànime a Pere Navarro, no serà una illa paradisíaca, perquè hi ha en joc la definició del futur immediat d'una de les forces polítiques decisives per al país. I també hi ha en joc la posició d'una part important de l'organització que creu en la possibilitat d'una política catalanista i d'esquerres plenament convençuda de tots dos postulats. Catalanista, perquè considera que l'índex de plena sobirania de la nació encara és per sota del que reclamen la història i la realitat; i esquerrana, perquè avui encara és vàlida la diferència entre qui valora el progrés i la dignitat dels ciutadans i qui defensa els privilegis econòmics dels poderosos. Depèn de quina sigui la resolució del congrés, el PSC caminarà en una línia que no satisfarà el sector més crític, més allunyat de les tesis d'entesa amb el PSOE. Depèn de quina sigui la trajectòria que es triï, i per damunt de fantasmes antics, potser serà hora de començar a pensar en una altra cosa.