La tripleta de Brussel·les
Els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC) van portar ahir al Parlament europeu el cas que tots coneixem (i patim) del deute milionari de l'Estat espanyol cap a Catalunya. Va ser una pregunta parlamentària que més que res té un caràcter simbòlic. De vegades passa, però, que el simbolisme ajuda a visualitzar algunes actituds que poden servir per obrir o assajar noves vies d'estratègia política a curt o mitjà termini.
Aquesta tripleta d'eurodiputats catalans, potser perquè a Brussel·les no tenen la pressió de l'olla de grills política del Principat, ja fa algun temps que estan teixint complicitats i actuant a una veu (o, en tot cas, com una coral més o menys harmònica) en aquells temes que en un país normal es dirien ‘assumptes d'estat' i que en el nostre ens hem de conformar, de moment, definint-los com a qüestions de país.
Seria un bon senyal que aquestes iniciatives no fossin fruit només d'una evident sintonia entre els tres protagonistes, o d'un sentit de la responsabilitat personal. Vénen temps difícils per a Catalunya (ja han vingut, de fet), i la cohesió en assumptes estratègics seria recomanable en tots els fronts. Sabem que CiU, ICV i ERC discrepen en moltes coses. Però en aquelles que coincideixen, poques però importants, haurien d'emmirallar-se en les seves tres puntes de llança a la UE. Per cert, que el PSC no es va sumar ahir a la iniciativa comuna argumentant que portar el cas a Europa és “embolicar la troca”. A veure si el, ehem, ‘nou' PSC que sortirà del congrés que comença avui sap veure que la troca realment embolicada és la que els té entortolligats a ells.
