Negociar què, senyor Millo?

Suposo que ja ho han llegit: més que posar denúncies, hem de posar-nos a negociar, si volem que el govern del PP pagui els maleïts 759 milions. Negociar, senyor Millo? Que no el prescriu la llei, aquest pagament? Jo tampoc no en sóc gens amant, de recórrer als tribunals. Primer, perquè els advocats sempre són molt cars. I després, perquè els jutges mai no en tenen, de pressa, i et donin la raó o te la neguin, és molt fàcil que la sentència, tres, quatre o cinc anys després, més que una solució acabi sent un entrebanc. Oi que m'entén?

Deixem, doncs, de banda els tribunals i negociem. Però, vostè, senyor Millo, que és tan amant de l'ordre i de la llei, que és veí de Girona i és diputat al Parlament, en quin cantó de la taula es posarà? A la vora del govern de Catalunya o al costat del govern de l'Estat? I digui'm: què s'ha de negociar, exactament: la quantitat?, la fórmula del càlcul?, el dia del pagament? Encara no se n'ha parlat prou, de tot això?

Suposo, senyor Millo, que el benefici de la negociació que ara reclama per al govern del senyor Rajoy el farà extensiu a tots els ciutadans de Catalunya. I que comprendrà, i fins i tot abonarà, que els contribuents catalans i les empreses radicades a Catalunya s'estiguin de pagar res fins que no s'hagi negociat de bell nou, per exemple, quan i quins impostos han de pagar i qui els ha de cobrar. O és només el govern, el govern de l'Estat, vull dir, el que ha de complir les lleis solament quan li va bé?