Ni diners, ni vergonya

La nostra portada d'ahir no podia ser més explícita: “No tenim diners.” La frase, del conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Collell, es referia a la tresoreria de la primera institució de Catalunya, escanyada per manca d'uns milions d'euros que el govern central ens deu i que no hi ha manera de cobrar. En altres àmbits polítics, i també econòmics, “no tenim diners” és, més que un leitmotiv, una autèntica cançó enfadosa; pel que sembla, no hi ha diners enlloc. Aquesta penúria generalitzada, aquí i arreu, contrasta amb els balls de milions que la premsa madrilenya, sigui El Mundo o sigui Público, dos rotatius d'ideologies diametralment oposades, van destapant a propòsit dels negocis d'Iñaki Urdangarin, marit de la infanta Cristina i, per tant, gendre de sa majestat el rei Joan Carles. Per exemple, i segons informava Público fa un parell de dies, la fundació Madrid 16 va pagar a l'ONG lligada a Urdangarin Fundación Cultura, Deporte e Integración Social 140.000 euros per treballs per a la candidatura de la capital del regne com a seu dels Jocs Olímpics del 2016. Els treballs en qüestió eren, posin atenció a l'enunciat, “ajudar a perfilar el lema”. Aital lema era, en la seva versió original castellana “Los Juegos de las personas”, i calia dotar-lo de “contingut social”. Es fes el que es fes per aconseguir-ho (a part que la candidatura no va prosperar i els Jocs Olímpics se celebraran a Rio de Janeiro), el cert és que, segons l'actual direcció d'Esports de l'Ajuntament de Madrid, “no queda gran cosa” del suport documental d'aquell ajut. Però és que dels 144.000 euros que es van pagar a Deporte, Cultura e Integración Social entre 2007 i 2009 (18.000 el 2007, 72.000 el 2008 i 54.000 el 2009), només se'n van comptabilitzar, segons l'informe d'Hisenda que analitza els comtes de la trama Nóos, els 72.000 corresponents al 2008 (Nóos és l'institut que Urdangarin va presidir del 2003 al 2006 i que és la mare del ous de tot l'assumpte, el de Madrid i molts altres en què apareixen sospitosos moviments de sumes milionàries). Si m'he centrat únicament en el cas de Madrid, ha estat pel treball que es va fer: ajudar a perfilar un lema. Tot fa pensar que aquest ajut degué constituir una autèntica obra de titans, pel temps que es va trigar a aconseguir el perfil, tres anys, i per la factura que es va haver de pagar.