Nou relat, nou país
Fa més d'un segle que el discurs nacional es troba empresonat en la submissió a Espanya, al llistat inacabable de greuges que se'n desprenen i a la cursa competitiva i comparativa amb la capital del regne. Aquesta dependència permanent ens neutralitza i immobilitza, no fa res més que provincianitzar-nos, empetitir-nos i tancar-nos a totes les possibilitats, perquè, pendents només d'això, és aquí on destinem totes les nostres energies, temps i diners. Només ens en sortirem si construïm un nou relat de país, una nova utopia catalana possible, per a un país nou. No plantejo actuar com si aquesta realitat desfavorable no existís, però sí adonar-nos que, més enllà del discurs que ens impedeix avançar, hi ha vida i horitzó. Ens hem de desempallegar d'aquest llast estèril. I això té conseqüències directes sobre l'economia, la cultura, la societat, el coneixement i la política. Estem aturats en el discurs de sempre, amb un model ranci, antiquat i no atractiu per a la gent que arriba de fora i que ja ha perdut capacitat de mobilització, il·lusió i passió per a la gent de tota la vida.
Hem de mirar tot el món, sabent-nos-en part activa i no subordinada, perquè podem tenir una ambició universal i una mirada oberta, sense límits. Hem de poder saltar la paret de la immediatesa i entendre que el 98% del mercat mundial i del pensament no és a la península. Un país com el nostre que va fer la revolució industrial sense cap de les matèries primeres indispensables i sense estat, però amb tota la força de la voluntat, les idees clares i un neguit emprenedor colossal, pot tornar ara a començar una etapa totalment nova. Som una terra atractiva, creativa i inquieta. Necessitem ser coneguts al món amb la nostra pròpia marca i, en això, Barcelona i el Barça ens són imprescindibles, perquè són noms d'èxit. Catalunya, doncs, el país de Barcelona i del Barça.
I de Gaudí i el modernisme, la biotecnologia i la biomedicina. País de científics i metges, dissenyadors i esportistes de renom internacional, amb excel·lents cuiners i arquitectes, artistes, músics i escriptors. Un lloc ben situat a la Mediterrània europea i amb un clima envejable, capdavanter en donació d'òrgans i en adopcions, amb una pràctica molt estesa de voluntariat i uns índexs elevadíssims de solidaritat interna i externa. Una terra de mentalitat oberta, moderna i acollidora, pionera en adoptar mesures sobre protecció dels animals, parelles de fet, voluntats anticipades, eutanàsia o embrions per a recerca. Un país així té sentit per ell mateix, pot anar sol pel món i amb la cara ben alta, sense anar agafat de la mà de ningú, i menys vinculats a marques d'imatge negativa, perquè té una potència extraordinària, interès i talent.
El que fem i el que tenim és el que som. I perquè el món ens conegui i tingui interès per nosaltres no ens cal demanar permís a ningú i podem fer-ho directament, sense autoritzacions, ja que res no ens ho impedeix. Però també hem de posar les coses ben fàcils. Societat multilingüe com ja som, hauríem d'anar pensant en atorgar un paper molt més protagonista a l'anglès en la nostra societat, entre totes les generacions i en tots els àmbits, fins i tot contemplant algun estatus d'oficialitat per aquesta llengua. Els pobles s'animen a participar en grans projectes col·lectius si la proposta és engrescadora i és, de debò, nacional, vull dir de país, de tots plegats i no pas tan sols d'uns quants. Per això un relat nou, modern, desacomplexat, ens podria ser de la màxima utilitat si els estaments diversos que articulen la nostra societat se'l fessin seu i tots trenquéssim la dependència mental. Altrament, amb el discurs d'ara, cada cop més resclosit i sense perspectives, ens quedarem on som, és a dir, serem superats i desbordats per la realitat. Encara més que no pas ara...
