Els congressos socialistes
van perdre el nord ideològic i es van fet tots de dretes, perquè es van empassar sencera la teoria econòmica neoliberal?
Mentre la dreta fa i desfà per Europa (Anglaterra, França, Alemanya, Espanya, Itàlia et alia), gestionant malament la crisi d'un sistema econòmic que el nucli dur de les seves idees sempre ha defensat (per què no hi ha una agència pública de rating?), és a dir, mentre tenim la guineu guardant les gallines, els socialistes d'arreu, i especialment els d'aquí i de Madrid, es preparen per fer, o han fet, mig badallant i lamentant-se de la costellada electoral, uns congressos tan previsibles com ensopits, i a la llarga, inútils, perquè el que és diu adonar-se, adonar-se de veritat del que els ha passat i el que la gent del carrer els demana que facin, no se n'adonen ni a cops de sabatot.
El cas dels socialistes catalans és de jutjat de guàrdia, perquè la derrota electoral ja té tretze mesos d'antiguitat, i per mi que si fos per alguns, ajornarien el congrés sine die. I el curiós és que la persona que ha perdut gairebé 700.000 vots a Catalunya, pretén no només sobreviure políticament, sinó intentar encapçalar el mateix PSOE, partit que com bé i malèvolament indica el Sr. Guerra, és un altre partit. I el candidat que ha perdut cinc milions de vots a l'Estat espanyol, pretén el mateix.
Tota aquesta colla de satisfets de si mateixos, s'adonen del que està passant? Veuen tota la gent que els necessita i està esperant que facin alguna cosa? Encara ningú no els ha dit que en un moment donat de l'eufòria econòmica passada, van perdre el nord ideològic, i es van fet tots de dretes, perquè es van empassar sencera la teoria econòmica neoliberal? No es recorden que ser socialista, o socialdemòcrata, si volen, és atendre primer de tot la igualtat social? No se'ls ha ocorregut que es pot crear una banca pública? Que fer i deixar fer als financers i als bancs especulativament, encara que primer no ho sembli, a la llarga porta a la misèria? Que els impostos són per fer pagar als més rics? Que els funcionaris no són un cos inútil, sinó la columna d'un estat ben construït? Que privatitzar és, a la llarga, empobrir? Adelerats pel mirall del model financer i privat dels anglosaxons, i sense adonar-se que aquests països van també cap al desastre (el deute públic americà fa por, i algun dia els esclatarà a les mans), i que els països emergents tenen tot el dret de competir i per tant de posar-nos en problemes, perquè fa molts anys que el nostre enriquiment es sustenta en la pobresa de la majoria, adelerats, dic, perquè el números grossos semblaven bons, tots aquests socialistes van perdre bous i esquelles, i finalment s'han tornat cecs i muts. Algú pot dir que eren els signes del temps, i que no hi havia res a fer, que l'enriquiment ens va cegar a tots. Doncs els dic que si alguna cosa diferencia la dreta de l'esquerra, és l'observació ètica de la realitat, i que és deure de tot socialista estar sempre atent a la cosa pública, i no deixar-se engalipar pels poders econòmics, sinó tenir-los ben vigilats. L'actual política de retallades i de privatitzacions, de disminució de funcionaris i de serveis públics, suposa un retrocés enorme de la igualtat social. Estem tot just a les beceroles del que ha de venir, i cal, reactivament, recuperar el discurs de la igualtat, i de la política de la cosa pública. Els moviments, ja arreu, dels indignats, procuren suficient munició ideològica i pràctica, per tal que un bon polític relligui un discurs coherent. En l'interior mateix de la UE l'oposició a les fórmules de dretes és inexistent. El servilisme del Sr. Zapatero pactant amb el Sr. Rajoy tots els plans de desigualtat social a la vista, és simplement dolorós. I no s'hi val a dir que no hi ha altres opcions. Si hem d'anar tots enrere en riquesa, no cal que hi anem en drets socials. Tota l'economia especulativa hauria de pagar, principalment, el mal fet, i si un treballador ha de cobrar menys, que sigui perquè el banquer i el financer guanyen encara molt menys, que sempre serà molt més que no pas el que cobra el treballador. I si el sistema de producció i consum no funciona, que ho diguin alt i clar, i comencem a plantejar-nos un sistema ecològic i just, encara que això ens faci perdre, de moment, les eleccions igualment. Almenys les haurem perdut amb dignitat, perquè tenim idees. Tard o d'hora el votant ja et buscarà. Perquè el votant d'esquerres només et vota en la dignitat. En l'actual indignitat, fins i tot molts voten les dretes, que d'això en saben molt i molt més.
