2012

Quan surtin aquestes ratlles seré a milers de quilòmetres de Girona, passant el Cap d'Any en una illa dividida i enfrontada entre dues comunitats antagòniques, però que espero pugui aportar-me interessants coneixements geogràfics i alguna engruna de bagatge cultural. Val més agafar-s'ho bé perquè diuen que el nou any que comença arriba amb nuvolades de crisi galopant i amb misèries afegides a les estretors ja assumides. Aquest 2012 pagarem per les receptes mèdiques, als forasters que sojornin als hotels els afegiran uns euros a la factura, el transport públic ens costarà més car i, en general, tots serem una mica més pobres. Tot i les crítiques que han tingut aquestes mesures i els anuncis de mobilitzacions, penso que malgrat ser impopulars segurament són necessàries i, fins i tot, algunes prou raonables, com ara la taxa turística o l'euro per recepta mèdica. Valoro positivament que es prenguin decisions que, com en aquest cas, evidentment no busquen vots sinó posar fre a la bogeria de l'endeutament i el dèficit desbocat que ens pot dur a tots a la misèria. A partir d'aquest any que ara comença, ens haurem d'acostumar a gastar en funció dels ingressos que tenim, a no fer pavellons esportius perquè ho demanin un parell d'entitats del poble amb les quals convé quedar bé, a construir centres polivalents sense tenir-ne el finançament adequat o a subvencionar a tort i a dret amb poc criteri. A Girona, està confirmat que si Adif no atura les inversions es podrà utilitzar la línia del TAV abans que s'acabi l'any. No hi haurà estació nova i l'actual connectarà amb les andanes mitjançant una rampa d'accés, però sí que tindrem trens nous que podran fer el trajecte Girona-Barcelona amb poc més de la meitat de temps amb què ho fan ara, cosa que el nombrós col·lectiu d'usuaris haurem d'agrair. En canvi, ja no es farà el segon túnel pel pas del tren convencional i, per tant, el viaducte que travessa la ciutat segurament es mantindrà al seu lloc durant anys. I a banda d'aquesta gran obra que s'acabarà en la seva primera fase, la ciutat restarà en una perllongada espera de temps millors, intentant anar gestionant el més bé possible el dia a dia però sense pensar massa en els projectes de futur que la incapacitat i/o la impossibilitat faran inviables. Sembla, però, que al nou govern municipal només li preocupen els símbols, i si aquests són independentistes, encara millor. I, és clar, mentre el govern vol entrar a l'AMI, la ciutadania vol que la ciutat no s'aturi. Bon any!