Bufant desitjos

Imagineu que els desitjos fossin visibles. Com petits cometes Halleys travessant el

cel de nit. O com sagetes fluorescents que es poguessin disparar amb un arc o com bombolles de colors cridaners surant damunt dels nostres caps. O com les ales d'àngel menudes que s'enlairen quan bufem una flor de dent de lleó. Si fos així, si els desitjos fossin visibles, el dia d'avui seria encara més bonic. Perquè avui és l'últim dia de l'any, el dia que tenim tan a prop, a tocar, un any nou de trinca, per estrenar. L'any 2012 és damunt la taula com un regal ben embolicat, una capsa plena de sorpreses. A les dotze el podrem obrir, però fins aleshores ens desitjarem els uns als altres que les sorpreses siguin totes bones, que els anhels s'acompleixin, que arribin a les nostres vides alegries a dojo. Durant tot el dia haurem creuat missatges amb els amics plens de bons desitjos. Per correu electrònic, de paraula, per telèfon. Ho tornarem a fer aquest any encara que costi més trobar motius per l'esperança. Hi haurà milers de desitjos circulant d'una banda a l'altra, alguns d'anada i de tornada, d'altres col·lectius. I ara: imagineu-ho. Petits cometes Halleys que passen rabents damunt dels nostres caps deixant un rastre iridescent. Sagetes brillants com purpurines que volen disparades per arquers experts. Bombolles enceses que suren i queden enganxades a les branques dels arbres com les boles que guarneixen l'avet. Tinc a les mans una flor de dent de lleó –el meu últim article de l'any– i em disposo a bufar-la perquè els meus desitjos es dispersin, s'enlairin i, després de fer unes giragonses, us arribin. A totes i cadascuna de les persones que em llegiu. A la una, a les dues... i a les tres: salut per tu i per les persones que estimes; rialles a l'engròs; feina enriquidora i, sobretot, remunerada; algunes llàgrimes producte de l'emoció; petons suaus, intensos, de papallona i romàntics; lectures que et facin somiar; cançons que et facin estremir; sopars i dinars entorn d'una taula ben parada i comensals alegres; algun caprici; moltes abraçades; un parell d'enrabiades que acabin amb reconciliació, que algú et regali inesperadament unes flors fresques, que neixi una nova vida a prop teu, que puguis dir gràcies i t'estimo.